Santoral

20/4/2018

Santa Agnès de Montepulciano Verge

Va néixer, segons sembla, el 1274. Als nou anys vesteix l'escapulari de les monges d'un convent de Montepulciano, anomenades "del sac". Sis anys més tard, amb la seva mestra en la vida conventual, Margarida, funden un monestir a Proceno, al costat d'Orvieto, a 22 milles de Montepulciano, Al poc temps de la fundació, la maduresa dels seus quinze anys mouen al bisbe de qui depenia el monestir a nomenar-la abadessa.
Feia els seus trenta-un anys i, buscant una regla de santedat per al monestir que anava a implantar al cim del Poliziano (d'on ve el nom de Montepulciano de la ciutat) damunt les cases de mal viure que la poblaven, va sentir una crida divina a seguir les empremtes i el magisteri de sant Domènec.
Aixeca, amb el suport dels seus conciutadans i familiars, el monestir, que posa sota la tutela espiritual dels pares dominics. Per tal d'enfortir la delicada salut d'Agnès, les seves filles la forcen a anar a uns banys termals. Poc després retorna al monestir per lliurar la seva ànima a Déu, l'any 1317.
La biografia escrita per Ramon de Càpua va estendre la seva fama de santedat i va popularitzar el seu culte d'una manera extraordinària.
Climent VII, el 1532, va permetre el culte solemne i públic a l'església del monestir de

Diumenge de Pasqua

«El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: “S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.” Llavors, Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.» (Jn 20,1-9)