Santoral

Sant Joan Maria Vianney Prevere

És conegut amb el títol de Rector d'Ars i és el patró dels rectors. Va consagrar pràcticament tota la seva vida sacerdotal a la santificació de les ànimes del minúscul poble d'Ars, llogarret que no arribava als 400 habitants.
Nascut a Dardilly, a prop de Lió, el 8 de maig de 1786; després d'una infància normal i corrent, inicia els seus estudis sacerdotals, que es va veure obligat a interrompre per la seva deserció del servei militar. Passarà des de 1809 a 1811 amagat a les muntanyes fins que una amnistia li permet tornar al poble.
Acabat aquest període, torna al seminari, i aconsegueix després de moltes dificultats en els estudis, el 13 d'agost de 1815, ser ordenat sacerdot pel bisbe de Grenoble. Tenia 29 anys. Després d'un breu període de coadjutor a Ecully, és nomenat per atendre el poble d'Ars. Allà, durant els quaranta-dos anys que van de 1818 a 1859, es lliura amb ardor a la cura de les ànimes. Pot dir-se que ja no es mourà mai més del poble. I sense moure-se'n va aconseguir adquirir una gran celebritat.
Podem distingir en l'activitat parroquial del sant dos aspectes fonamentals, que en certa manera corresponen a dues fases de la seva vida.
Mentre no es va iniciar la gran peregrinació a Ars, el capellà va poder viure consagrat als seus feligresos. El veiem visitant-los casa per casa; atenent paternalment els nens i els malalts; emprant gran quantitat de diners en l'ampliació i embelliment de l'església; ajudant fraternalment els seus companys dels pobles veïns. Sant Joan Maria en aquesta primera part de la seva vida fa les activitats pròpies d'un capellà rural. No li van faltar, tanmateix, calúmnies i persecucions.
El sant solia ajudar els seus companys a les missions parroquials que s'organitzaven als pobles dels voltants. En tots ells deixava un gran renom i els camperols començaren a reconèixer en ell algú a qui recórrer en moments de dificultats, o simplement per confessar-se o rebre bons consells. Aquest va ser el començament de la cèlebre peregrinació a Ars. Allò que en un principi només era un fenomen local va anar prenent cada vegada més volada, de tal manera que va arribar a fer-se cèlebre el capellà d'Ars a tot França i fins i tot a tot Europa. D'arreu van començar a afluir pelegrins, es van editar llibres per servir de guia, i a l'estació de Lió es va obrir una taquilla especial per despatxar bitllets d'anada i tornada a Ars. Aquell pobre sacerdot, que amb dificultats havia fet els seus estudis, i a qui l'autoritat diocesana havia relegat a un dels pitjors pobles de la diòcesi, s'havia convertit en conseller de milers i milers d'ànimes. Ànimes de tota condició: des de prelats insignes i intel·lectuals famosos fins a humils malalts i pobra gent que hi anaven a buscar algun consol.
El divendres 29 de juliol de 1859 es va trobar malament. El dijous 4 d'agost el Rector d'Ars lliurava la seva ànima a Déu.