Santoral

18/3/2024

Sant Salvador d'Horta Religiós franciscà

Va néixer un diumenge de desembre de 1520 a Santa Coloma de Farners. De ben petit ja va aprendre els rudiments de la vida espiritual de la mà dels benedictins de Montserrat. En torn als vint anys va decidir fer-se religiós, concretament frare franciscà, en el convent de Santa Maria de Jesús de Barcelona, on va ingressar el 3 de març de 1541. Tenia un intens amor per l'ascesi i la penitència. Sempre va buscar els treballs més humils i apartats en els convents per on va passar: va ser hortolà, cuiner, sagristà, porter i infermer. De Barcelona va ser tralladat al convent de Santa Maria de Jesús, a Tortosa, on va créixer la seva fama d'alta virtut i fins i tot de miracler. Eren tantes les curacions que feia i la gent que l'anava a trobar que això va causar que el traslladessin sovint de convent: de Jesús va ser traslladat a Bellpuig d'Urgell, d'aquí a Lleida, d'aquí a Horta de Sant Joan, on va ser-hi durant deu anys i va créixer encara més la seva fama de santedat. D'Horta de Sant Joan el van enviar a Reus, amb una carta del pare provincial que prevenia el superior d'aquí dels esdeveniments que es produïen per on passava sant Salvador, considerant-lo gairebé com a díscol. Però la seva fama va arribar també a Reus. D'aquí el van traslladar novament a Barcelona, i aquí se les va haver de veure amb el tribunal de la inquisició. Davant les acusacions del provincial, els inquisidors van demanar a Salvador que els ensenyés que feia, i davant seu va realitzar dues curacions extraordinàries, per la qual cosa els inquisidors van demanar al pare provincial que el deixés transitar lliurement per la ciutat perquè tothom es pogués beneficiar dels miracles que Déu feia per mitjà seu. De Barcelona va anar a Sardenya, no se sap si voluntàriament o per imposició, i aquí va formar part d'un grup de franciscans que es va establir a Càller per implantar l'observança franciscana. Els miracles van continuar. Va morir el 18 de març de 1567. Tenia 47 anys. El 17 d'abril de 1938 el papa Pius XI va canonitzar-lo.

Sant Cirili de Jerusalem Bisbe i doctor de l'Església

Va néixer a Jerusalem vers l'any 313. Va ser un d'aquells joves ascetes que, sense retirar-se al desert, feia una vida de santedat i continència perfecta. Va passar la seva joventut consagrat a la ciència i al coneixement de l'Escriptura. Quan tenia uns trenta anys sant Màxim de Jerusalem el va ordenar prevere, i l'any 348 ja era bisbe. Per una carta que van enviar els pares del Concili I de Constantinoble (381) al papa Damas, sabem que Cirili va lluitar en diverses ocasions contra els arrians. Són conegudes les seves Catequesis: divuit dirigides als catecúmens i cinc als neòfits. Aquestes Catequesis són veritables obres mestres en el seu gènere, i per això l'Església el considera el príncep dels catequistes. Després de deu anys de pau i apostolat intens va començar una etapa difícil per al bisbe de Jerusalem, a causa d'un conflicte amb Acaci, bisbe arrià, per la interpretació del cànon setè del concili de Nicea, que reconeixia a la seu de Jerusalem un primat d'honor. Aquest conflicte, que era de tipus jurisdiccional va degenerar en polèmica doctrinal, i Cirili va haver d'exiliar-se de la seva diòcesi. En total van ser tres les vegades que Cirili va haver d'exiliar-se de Jerusalem, i l'última vegada que hi va tornar, a finals de l'any 378, a causa de tots els anys de la seva absència, en què els bisbes intrusos van introduir-hi tota mena d'errors dogmàtics, va trobar els fidels excitats i dividits i un gran relaxament en els costums. En els vuit anys que encara va restar al front de la seva diòcesi va complir amb la missió d'un gran pastor per retornar a la seva Església l'antic fervor. La història diu que va aconseguir unir amb l'Església catòlica els macedonians de Jerusalem i que va obtenir la submissió de quatre cents monjos partidaris de Paulí d'Antioquia. Va morir l'any 386, als 70 anys, després de vint-i-set anys d'episcopat i setze d'exili. L'any 1882 va ser declarat doctor de l'Església.