Santoral

26/6/2019

Sant Pelai o Pelagi Màrtir

Nascut a Gal√≠cia, solia jugar amb els altres nois al porxo de l'esgl√©sia episcopal de Tuy. Era nebot del bisbe Hermogi. El van posar a la pres√≥ de C√≤rdova com a rescat pel seu oncle, que havien capturat l'any anterior a la batalla de Val de Junquera (920). Pelai era el seu rescat perqu√®, en no arribar l'or, m√©s valia un jove que un vell. El nen va pensar que aquella situaci√≥ acabaria aviat; i aix√≠ li ho va assegurar el seu oncle, per√≤ amb el malalt que estava, en passar el Duero no es va saber res m√©s del bisbe. √Čs veritat que de tant en tant venien onades de presoners nous; per√≤ en els quatre anys que va passar a la pres√≥, cada dia repetia l'anterior. Pelai tenia perm√≠s de passejar per altres estances mentre els adults eren condu√Įts al treball diari. Va aprendre a discutir amb els escarcellers i amb els amos de les cases riques on el van posar a treballar de dia. Va comprendre la corrupci√≥ generalitzada de C√≤rdova. Va tenir temps de veure la confusi√≥ moral generalitzada de la ciutat, on vivien amuntegats els treballadors esclaus i els presos sotmesos a condemna, i all√≠ mateix va necessitar energia heroica per guardar la puresa. Es va assabentar que els alts c√†rrecs es compraven amb la prostituci√≥ de les consci√®ncies. El jove Pelai no va cedir quan el van cridar, encara que el portessin amb protocol al fastu√≥s ambient cortes√†. Anava net, elegantment vestit i perfumat; aix√≠ el van presentar davant de l'emir Abderraman III, el Victori√≥s, home dominat per la sensualitat. Les promeses d'honor, riquesa i poder si es feia musulm√† es van quedar petites. Per√≤ ell no va renunciar. Una catapulta de guerra el va llan√ßar des d'un pati de l'alc√†sser fins a l'altra vora del Guadalquivir. Com encara vivia, un gu√†rdia li va tallar el cap amb l'espasa. Era el primer quart del segle X. El seu cos va ser traslladat a Lle√≥, i m√©s tard a Oviedo, on es veneren actualment les seves rel√≠quies al monestir de benedictins que porta el seu nom

Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer Prevere, fundador de l'Opus Dei

Josemaría Escrivá de Balaguer va néixer a Barbastro (Osca, Espanya) el 9 de gener de 1902. Els seus pares es deien José i Dolors. Va tenir cinc germans: Carmen (1899-1957), Santiago (1919-1994) i unes altres tres germanes menors que ell, que van morir quan eren nenes. El matrimoni Escrivá va donar als seus fills una profunda educació cristiana.

El 1927 es trasllada a Madrid, amb permís del seu bisbe, per obtenir el doctorat en Dret. A Madrid, el 2 d'octubre de 1928, Déu el fa veure la missió que des d'anys enrere li venia inspirant, i funda l'Opus Dei. Des d'aquell dia treballa amb totes les seves forces en el desenvolupament de la fundació que Déu li demana, mentre continua amb el ministeri pastoral que té encomanat en aquells anys, que li posa diàriament en contacte amb la malaltia i la pobresa en hospitals i barriades populars de Madrid.

En esclatar la guerra civil, el 1936, Josemaría es troba a Madrid. La persecució religiosa l'obliga a refugiar-se en diferents llocs. Exerceix el seu ministeri sacerdotal clandestinament, fins que aconsegueix sortir de Madrid. Després d'una travessia pel Pirineus fins al sud de França, es trasllada a Burgos.

Quan acaba la guerra, el 1939, torna a Madrid. En els anys seg√ľents dirigeix nombrosos exercicis espirituals per a laics, per a sacerdots i per a religiosos. El mateix any 1939 acaba els seus estudis de doctorat en Dret.


El 1946 fixa la seva resid√®ncia a Roma. Obt√© el doctorat en Teologia per la Universitat Lateranense. √Čs nomenat consultor de dues Congregacions vaticanes, membre honorari de la Pontif√≠cia Acad√®mia de Teologia i prelat d'honor de Su Santidad. Segueix amb atenci√≥ els preparatius i les sessions del Concili Ciutat del Vatic√†|Vatic√† II (1962-1965), i mant√© un tracte intens amb molts dels pares conciliessis. Des de Roma viatja en nombroses ocasions a diferents pa√Įsos d'Europa, per impulsar l'establiment i la consolidaci√≥ de l'Opus Dei en aquests llocs. Amb el mateix objecte, entre 1970 i 1975 fa llargs viatges per M√®xic, la Pen√≠nsula Ib√®rica, Am√®rica del Sud i Guatemala, on a m√©s t√© reunions de catequesi amb grups nombrosos d'homes i dones.

Mor a Roma el 26 de juny de 1975. Diversos milers de persones, entre elles nombrosos bisbes de diferents pa√Įsos -en conjunt, un ter√ß de l'episcopat mundial-, sol¬∑liciten a la Santa Seu l'obertura de la seva causa de canonitzaci√≥.

BEATIFICACI√ď

El 17 de maig de 1992, Juan Pablo II beatifica Josemar√≠a Escriv√° de Balaguer a la pla√ßa de San Pedro, a Roma, davant de 300.000 persones. ¬ęAmb sobrenatural intu√Įci√≥¬Ľ, va dir el Papa en la seva homilia, ¬ęel beat Josemar√≠a va predicar incansablement la crida universal a la santedat i a l'apostolat¬Ľ.

Canonització

El 6 d'octubre de 2002, és canonitzat per S.S. Juan Pablo II en Roma.Durante la celebració hi havia tanta gent que ompliren tots els carrers i carrerons que connecten a la Plaça de San Pedro i va ser televisada en viu via satelite al voltant del món.

Start typing and press Enter to search