Santoral

7/11/2018

Beat Francesc Palau i Quer Prevere

Va néixer a Aitona (el Segrià) el 29 de desembre de 1811. Va estudiar filosofia i teologia al Seminari de Lleida, on va sentir la vocació religiosa, i per això es va fer carmelita descalç al convent de Barcelona l'any 1832. Va ser ordenat sacerdot a Barbastre (Osca) el 1836. Els atzars de la pàtria el van obligar a exiliar-se a França. En tornar a Catalunya el 1851, va fundar l'Escola de la Virtut, model d'ensenyament catequètic. Suprimida aquesta i confinat, ell, injustament a Eivissa (1854-1860), va viure en la soledat del Vedrà les vicissituds de l'Església, immers en el seu Misteri. Va fundar a les Illes les congregacions dels Germans i de les Germanes Carmelites (1860-1861). Va predicar missions populars i va estendre la devoció a Maria arreu per on passava. Va morir a Tarragona el 20 de març de 1872. Va ser beatificat per Joan Pau II el 24 d'abril de 1988.

Santa Fara Abadessa

Verge, en un llogarret de Meaux. Era filla d'un dels principals dignataris de la cort de Teodobert, rei d'Austràssia, i germana de Sant Faraó.
Quan arribà a la pubertat els seus pares li proposaren un avantatjós casament; però declarant ella que havia fet vot de castedat i que mai tindria un altre espòs que Jesucrist, auxiliada de Sant Eustasi, prengué el vel de religiosa a Meaux l'any 614. Dos anys després es fundà pel seu pare el cèlebre monestir que en el seu origen s'anomenà Brige, i després de Faremoutier; i encara que la Santa era molt jove, fou anomenada primera abadessa; i assistida dels consells de Sant Cognoald i Sant Walbert, establí en ell la Rega de Sant Columbà.
La reputació de la seva santedat corregué per tota França, de manera que foren a visitar-la molts prínceps i Prelats, i ompliren el seu monestir moltes ànimes heroiques honorades en els calendaris com les santes Sisetrudis, Gibitrudis, Hercantrudis, i d'altres. Després d'una penosa malaltia, fou cridada a rebre la corona eterna el dia 3 d'abril del 655, i per la seva intercessió s'han obrat innombrables miracles. En els escrits antics es anomenada Burgundofora.

Sant Wilibrord Bisbe

El monjo ap√≤stol dels Pa√Įsos Baixos procedia de les Illes Brit√†niques i va arribar fins a la costa continental del Mar del Nord, que va evangelitzar, i despr√©s va establir la seu episcopal a Utrecht. Va morir el 739 a l'abadia d'Echternach (Luxemburg), que havia fundat.

Santa Carina Verge i màrtir

Es va convertir al cristianisme i va transformar casa seva en un petit hospital per als pobres, però durant la persecució de l'emperador Dioclecià va ser presa i martiritzada amb el seu espòs Melasip i el seu fill Antoni a l'actual Ankara (Turquia) per no voler renegar de la seva fe i oferir sacrificis als déus romans. Com que no van cedir van ser decapitats l'any 360 dC.
Les actes del seu martiri s'estenen molt en la descripció del martiri però no gaire en la de la santa, perquè eren escrites per escribes romans que tenien l'ordre d'emfasitzar el martiri per espantar altres cristians.
Diu la tradici√≥ que el seu cos va ser rescatat per dos auxiliars del seu hospital, que la van enterrar a la via √Äpia. La seva tomba va ser lloc de pelegrinatges, i diversos miracles van ser atribu√Įts a la seva intercessi√≥.

Start typing and press Enter to search