Santoral

25/01/2019

La Conversió de Sant Pau Apòstol

«Germans, vull que ho sapigueu: l'evangeli que us vaig anunciar no ve dels homes; jo no el vaig rebre ni aprendre de cap home, sinó per una revelació de Jesucrist. Vosaltres ja heu sentit parlar de com em comportava quan era en el judaisme: perseguia amb fúria l'Església de Déu i la volia destruir; i en la defensa del judaisme sobrepassava molts companys de la meva edat, ja que era molt zelós de les tradicions dels meus pares. Però Déu em va escollir des de les entranyes de la mare i em va cridar per la seva gràcia. Quan a ell li semblà bé, em va revelar el seu Fill perquè jo l'anunciés als pagans. Tot seguit, sense fer cas de consideracions humanes i sense pujar a Jerusalem a trobar els qui eren apòstols abans que jo, me'n vaig anar a l'Aràbia, i després vaig tornar a Damasc. Més tard, al cap de tres anys, vaig pujar a Jerusalem per conèixer Cefes, i vaig passar quinze dies amb ell. Dels altres apòstols no en vaig veure cap, fora de Jaume, el germà del Senyor. I això que us escric és veritat: Déu sap que no menteixo. Després me'n vaig anar a les regions de Síria i Cilícia. Però les esglésies de Crist que són a Judea no em coneixien personalment; només sentien a dir: “El qui abans ens perseguia, ara anuncia la fe que havia volgut destruir.” I donaven glòria a Déu per causa meva.» (Gal 1,11-24)

Santa Elvira Abadessa

Se la veia sempre amb el rostre alegre repetint en la seva oració personal aquestes paraules: «Jesús, alegria meva, esperança meva i vida meva.» Va consagrar la seva vida al Senyor mitjançant els tres llaços imperibles de la virginitat, la pobresa i l'obediència al monestir d'Oerhen (Alemanya). La seva virtut resplendia entre totes les seves germanes. Per això, tot just en van tenir ocasió, la van elegir abadessa o superiora del monestir. Va ser una alegria per a totes. Va saber dirigir el monestir amb tanta prudència, amabilitat i bon consell, que les monges i totes les persones que la tractaven quedaven encantades davant l'atractiu de la seva santedat i la delícia del seu cor verge. El monestir en el qual va sorgir el seu apostolat va brillar pels seus dots d'atenció als pobres i les seves qualitats per governar-lo segons les regles. Tot això va succeir al segle XII.

Start typing and press Enter to search