Santoral

12/07/2019

Sant Joan Gualbert abat

Joan va néixer en un castell a prop de la ciutat de Florència, de família noble. Un esdeveniment inesperat va canviar-li la vida. Quan cavalcava envoltat de diversos escuders, en un revolt del camí es presentà davant dels seus ulls l'assassí d'un dels seus parents. Aquest es deixà caure del cavall i, amb els braços en creu, esperava el cop mortal, sabia que no es podia escapar a la justícia. A Joan Gualbert l'actitud del seu enemic li va evocar la imatge del Crist crucificat, i el va perdonar. Des d'aquell dia no va ser el mateix d'abans. No va passar gaire temps abans que Juan truqués a la porta del monestir de Sant Miniat i demanés a l'abat l'hàbit benedictí.
Tot anava bé fins que un dia va morir l'abat, i Joan Gualbert no es va resignar a tenir un abat simoníac, i amb un altre religiós va abandonar el monestir i la seva ciutat natal, no sense abans haver proclamat a la plaça pública de Florència que Hubert, abat de Sant Miniat i Hatto, bisbe de la diòcesi, eren heretges simoníacs.
Com cap observança religiosa no el va satisfer, després de visitar alguns monestirs, el monjo, inquiet, incapaç d'establir-se enlloc, va fundar un nou cenobi i una nova Congregació monàstica sota la regla benedictina. El lloc elegit va ser Valumbrosa, als Apenins.
El 1036 l'abadessa de Sant'Ellero, que des del començament havia ajudat els monjos amb llibres i vitualles, els va fer donació del terreny que ocupaven, que era de la seva comunitat, i Joan Gualbert va ser nomenat primer abat de Valumbrosa. L'aspiració suprema del nou abat era que en el seu monestir s'observés perfectament la regla de Sant Benet.
Aviat van ploure de tot arreu ofertes de fundacions o de restauracions de monestirs antics i des de Valumbrosa la nova saba va començar a fluir fins a altres centres de vida religiosa. Llavors va començar per a Joan Gualbert l'època de viatjar pels monestirs.
Però la seva gran lluita va ser contra la simonia, que el Sant considerava com la "primera i la pitjor de totes les heretgies". El seu amor als pobres arribava fins a l'extrem de lliurar-los, en temps de gana, el pa dels seus monjos i, quan no tenia amb què socórrer-los, venia els ornaments sagrats.
Sant Joan Gualbert era, a més, tan humil que, fins i tot sent abat i superior d'una congregació monàstica, mai no van poder obligar-lo a deixar-se ordenar, ni tan sols d'ordes menors.
El sant abat de Valumbrosa va morir el 12 de juliol de 1073 al monestir de Passignano.

santa Marciana verge i màrtir

Màrtir del segle II. Els autors més fidedignes ens diuen que va néixer al Marroc i també al Marroc va patir martiri essent esbocinada per un toro a l'amfiteatre. Alguns textos diuen que va ser martiritzada a Toledo, d'on la fan ciutadana. En aquesta catedral s'hi venera el seu cos des de temps immemorial, s. II.

Start typing and press Enter to search