Santoral

18/1/2019

Sant Jaume Hilari Barbal Màrtir

«El Gmà. Jaume Hilari (Manuel Barbal Cosín) va néixer el 2 de gener de 1898 a Enviny, diòcesi d'Urgell, província de Lleida. Va viure en un ambient profundament cristià, en les feines del camp i rude tasca d'un poble d'alta muntanya. Als tretze anys va entrar al Seminari de la Seu d'Urgell, però, a causa d'una malaltia de l'oïda que serà una creu al llarg de la seva vida, va haver d'abandonar els estudis eclesiàstics. El 1917 va decidir entrar en el noviciat dels Germans de la Salle. El 24 de febrer del mateix any, a Irún, va prendre amb l'hàbit religiós el nom de Gmà. Jaume Hilari. Un any més tard iniciava la seva missió d'educador i catequista. Va ser a Mollerussa, a Pibrac, a prop de Tolosa (França), a Calaf, la seva terra natal. En aquest període es va fer patent la seva capacitat literària, i va col·laborar en revistes en la difusió dels valors cristians. A partir d'aquest moment la seva sordesa li va impedir continuar la seva tasca educativa. Es va haver de traslladar Cambrils (Tarragona) per ocupar-se de les tasques del camp. El 18 de juliol de 1936 va esclatar la guerra civil espanyola. El Gmà. Jaume Hilari es va refugiar en una casa amiga de Mollerussa, on va romandre en règim de llibertat vigilada. Després va ser traslladat a la presó de Lleida i, com que procedia de Cambrils, va ser conduït a Tarragona i empresonat al vaixell “Mahon” amb altres sacerdots i seglars cristians. El 15 de gener de 1937 es va celebrar el seu judici sumaríssim. No volia advocat defensor perquè tenia la intenció de dir sempre la veritat. Per obediència va acceptar la defensa del Sr. Juan Montañés, però no va permetre que es dissimulés la seva condició de religiós. El Tribunal Popular de Tarragona el va condemnar a mort. Va acceptar el veredicte amb serenitat admirable i allí mateix va enviar als seus familiars una carta en la qual expressava la seva alegria de morir màrtir. L'advocat va tramitar la sol·licitud de gràcia, que va ser concedida a les altres vint-i-quatre persones que havien estat jutjades amb ell; però ell, l'únic religiós del grup, va ser executat. El 18 de gener de 1937, a les 15.30 de la tarda, el Gmà. Jaume Hilari va ser afusellat al bosquet de la muntanya de l'Oliva, al costat del cementiri de Tarragona. Amb sorpresa del piquet, el màrtir va continuar dempeus després de dues descàrregues successives. El grup va llançar les armes i va fugir. El cap de l'escamot, furiós, es va apropar a la víctima i va disparar a la templa de l'heroi. Les seves últimes paraules als qui el van afusellar van ser: “Amics, morir per Crist és regnar!» (Traducció d'un fragment de la biografia de Ciril Bertran i 8 companys, religiosos, de l'Institut dels Germans de les Escoles Cristianes i Innocenci de la Immaculada, prevere, de la Congregació de la Passió de Jesucrist, màrtirs, publicada en el web del Vaticà). El Gmà. Jaume Hilari va ser canonitzat pel papa Joan Pau II el dia 21 de novembre de 1999.

Santa Prisca

Cristiana dels primeríssims temps de l'Església, molt mal definida per dades històriques però que sense cap dubte era allà, a Roma, i va tenir un comportament admirable que encara ressona en les paraules de sant Pau que podem llegir a Rm 16,3-4: «Saludeu Prisca i Àquila, col·laboradors meus en Jesucrist, que van exposar la seva vida per salvar la meva.» Poc més se sap d'ella, si no és la Priscil•la, esposa del jueu cristià Àquila, que esmenten els Fets dels Apòstols (cf. Ac 18,2.18.26). De Prisca només sabem amb certesa que va arriscar la seva vida per salvar la de l'apòstol, servei pel qual entra en la immortalitat.

Santa Margarida d'Hongria Verge

Filla del rei Bela IV d'Hongria que va dedicar la seva vida al Senyor essent verge. Va fundar un convent de religioses dominiques a prop de Budapest.

Start typing and press Enter to search