Santoral

15/7/2019

Sant Bonaventura Bisbe i Doctor

Sant Bonaventura -Joan de Fidanzza- va néixer a Bagnoreggio, petita ciutat italiana a prop de Viterbo. Als trenta-sis anys l'Orde franciscà, reunit a Roma en Capítol, el va elegir com a ministre general el 2 de febrer de 1257. Al llarg de divuit anys viatjarà incansable a través de França i Itàlia, Alemanya i Espanya: celebrarà capítols generals i provincials i proveirà a les necessitats de l'Orde, estesa per tot el món antic conegut, quant a la legislació i als estudis, i sobretot quant al compliment de la regla, per a la que va assenyalar el just terme mig, equidistant del rigorisme i de la relaxació. Se'l pot definir com el segon fundador de l'Orde de Francesc d'Assís, del qual va escriure una biografia.
Predicava sovint. Papes i reis, universitats, corporacions eclesiàstiques i especialment comunitats religioses d'ambdós sexes eren els seus auditoris. Els papes el van distingir amb la seva estimació, fent-li consulta en qüestions greus del govern de l'Església. Gregori X (1271-76) el va nomenar cardenal, el va consagrar bisbe ell mateix i el va fer tenir al costat en la preparació del segon concili ecumènic de Lió, en el qual va dirigir els debats i per la seva mà es va realitzar la unió dels grecs dissidents a l'Església de Roma. Pocs dies després, el 15 de juliol de 1274, moria enmig de la consternació i del concili. El Papa va manar -cas únic en la història- que tots els sacerdots del món diguessin una missa per la seva ànima.
Si va ser ingent l'acció de sant Bonaventura com a home de govern, no va ser inferior el seu treball científic. Les seves obres omplen onze gruixuts. Algunes, com l'Itinerari de l'ànima a Déu, són joies de la mística de tots els temps. En les seves obres hi ha la síntesi definitiva de l'agustinisme medieval i la idea de Crist, centre de la creació, i la síntesi més completa de la mística cristiana. Tot això presentat amb claredat i precisió escolàstiques, alhora que en un estil harmoniós i elegant.
El papa Sixt IV el va canonitzar l'any 1482. El 1588 el va proclamar doctor de l'Església Sixt V, i li va donar el títol de Doctor Seràfic. Lleó XIII el va declarar príncep de la mística. I Pius XII exhortava els teòlegs amb paraules de sant Bonaventura, a unir l'estudi amb la pràctica i la unció espiritual.

Start typing and press Enter to search