Santoral

4/7/2019

Dedicació de la Catedral de Tarragona (1331)

A la primera reconstrucció de sant Oleguer, va seguir l'actual catedral, consagrada per l'arquebisbe Joan d'Aragó (1331)

Santa Isabel de Portugal (1271-1336) princesa catalano-aragonesa, néta de Jaume I

Segons sembla, va néixer a començaments de 1270. Filla del rei Pere III d'Aragó i de la reina Constança. Es va casar el 1282 amb Dionís, rei de Portugal. Aquesta nena de dotze anys no podia imaginar-se la missió que Déu li reservava en la vida agitada peninsular d'aquells temps: missió religiosa, política, social i humana.
Néta de Jaume I el Conqueridor, besnéta de Frederic II d'Alemanya, d'ells va heretar l'energia tenaç i la força de l'ànima. Però es caracteritzava, sobretot, per la bondat immensa i l'esperit equilibrat i just de santa Isabel d'Hongria, també parenta seva.
Li agradava la vida interior i el treball silenciós. Dejunava molts dies al llarg de l'any, distribuïa almoines als pobres, sense oblidar-se del govern de casa seva. Tot això ho feia intensament i aquesta intensitat mesura la seva vida.
Als vint anys va néixer Alfons IV, que va ser la seva creu i el gran amor de la seva vida. Cas únic en la primera dinastia portuguesa, la vida d'aquest home va ser pura segurament per influència de la mare, i potser influït pels dolors que va veure patir a santa Isabel, mig abandonada pel marit.
Però ella era discreta. El rei es penedia o tapava els seus pecats tant com podia. I ella, cristiana fins a la medul·la de l'ànima, criava els fills il·legítims del marit.
Quan va morir el marit, i després d'haver posat pau entre pare i fill, la reina es va sentir més lluny d'aquest món. Tornaria a participar en pactes de pau, a encaminar com podia la tempestuosa política de la península Ibèrica, però tenia una decisió presa: Va vestir l'hàbit de Santa Clara, encara que lliure de vots religiosos, conservant el que era seu, com diu ella, per construir esglésies, monestirs i hospitals. Era una decisió antiga, ja coneguda pel fill i pel seu confessor, fra Juan de Alcami. Com abans (i encara més, ja que ara era més lliure per donar-se a Déu i als pobres), es va lliurar a la vida interior i al sentit cristià de funció social distribució de riqueses. Va pelegrinar a Santiago de Compostel·la.
Un dia va dir que estava a punt d'esclatar la guerra entre Alfons IV, rei de Portugal, i el rei de Castella. Eren el seu fill i el seu nét. La reina, cansada d'anys i d'esforços, es va posar en camí: va anar a parlar amb un i altre per aconseguir la pau.
Moria el 4 de juliol de 1336. El seu cos fou enterrat al convent de Santa Clara de Coimbra, on va restar envoltat d'una aurèola de miracles. Va ser canonitzada el 25 de maig de 1625 per Urbà VIII.

Start typing and press Enter to search