Santoral

15/8/2019

Assumpció de la Mare de Déu

La perpètua virginitat de Maria i la seva divina maternitat van ser definides com a dogmes de fe en els primers segles del cristianisme. La Immaculada Concepció no ho va ser fins a mitjan segle XIX. El segle XX va proclamar el dogma de la seva Assumpció en cos i ànima al cel.
Va ser l'1 de novembre de 1950. Amb la plaça de Sant Pere plena de gom a gom va ressonar vibrant i solemne la veu de Pius XII declarant ser dogma de revelació divina que la Immaculada Mare de Déu, sempre Verge Maria, complert el curs de la seva vida terrena, va ser elevada en cos i ànima a la glòria celestial.
Aquesta suprema decisió del Romà Pontífex és el coronament d'un procés multisecular. A l'encíclica Munificentissimus Deus se'n fa un minuciós estudi historicoteològic. Segle rere segle i pas per pas se'n va seguint amb el camí recorregut per la pietosa creença fins a arribar a la suprema exaltació de la definició ex cathedra. Al nostre país la seva devoció està especialment estesa des de temps molt antic. Molts dels nostres pobles celebren aquest dia la seva Festa Major i la tenen com a titular de l'església parroquial. La identifiquem amb el nom de Santa Maria.
Sobre les circumst√†ncies de la mort de Maria la tradici√≥ ha guardat un respectu√≥s silenci. Per√≤ la pietat del poble cristi√† va teixir una llegenda que, a partir del segle V, l'ha il¬∑luminat. La llegenda neix a l'Orient, per√≤ molt aviat es difon arreu de la cristiandat. Primer surt a les p√†gines dels llibres asc√®tics; despr√©s s'engalana amb la poesia, i per fi s'apropia de totes les arts, enfilant-se als retaules de les catedrals, lluint a la pintura i escultura i vibrant en la m√ļsica.
Maria rep la palma del seu triomf de mans d'un √†ngel; els ap√≤stols, dispersos aleshores pel m√≥n, es congreguen miraculosament entorn d'aquell llit, que m√©s que llit mortuori sembla un altar; canten els √†ngels tonades celestials... I Jes√ļs descendeix a recollir l'√†nima de la seva Mare. Els ap√≤stols sepulten aquell cad√†ver i al tercer dia assisteixen a la seva triomfal resurrecci√≥. Jes√ļs ve de nou a buscar-la i la porta amb ell, en cos i √†nima, al cel.

Beat Tomàs Capdevila Miró i dinou companys claretians Màrtirs

El 20 de juliol de 1936 foren detinguts els seixanta claretians de Barbastre. El superior, l'administrador i el formador eren duts a la presó, els malalts a l'hospital i la resta al saló d'actes del col·legi dels Escolapis. Allí reberen l'Eucaristia d'amagat i es prepararen pel martiri ja imminent. El 15 d'agost, vint joves claretians donaven la vida en testimoni de la seva fe. Els nascuts a l'arxidiòcesi de Tarragona eren tres:

Beat Tomàs Capdevila Miró:Nascut a Maldà el 1915, tenia 10 anys quan va ingressar a Cervera per ser missioner claretià. Va fer la professió el 1930 a Vic. Va cursar els estudis filosòfics a Solsona i els de Teologia Cervera. L'agost del 1935 arribava a Barbastre per culminar la carrera amb l'ordenació sacerdotal. Quan arribà el moment del martiri, només tenia 22 anys i havia acabat el 5è de Teologia. Abans de morir, el 12 d'agost, va deixar escrit en un tamboret el seu generós perdó.

Beat Josep M. Badia Mateu: Nascut a Puigpelat el 1912, ingressà al seminari de Cervera als 11 anys. Professava a Vic el 1928 i estudiava a Solsona i Cervera. Es distingia per la seva pietat. En el moment del martiri tenia 23 anys i havia estat ordenat de lector.

Beat Alfons Sorribes Teixidor: Nascut el 1912 a Rocafort de Vallbona, ingressava al col·legi claretià de Cervera als 12 anys. Professava a Vic el 1930. En el moment de la mort era acòlit i havia acaba 4t curs de Teologia.

Start typing and press Enter to search