Santoral

28/8/2019

Sant Agustí Bisbe i Doctor

√Čs el m√©s genial i complet dels Pares de l'Esgl√©sia i un dels homes m√©s extraordinaris de la Humanitat. Va n√©ixer a Tagaste (Num√≠dia). El seu pare, Patrici, era pag√†. La seva mare va ser santa M√≥nica.
Dotat de gran imaginaci√≥, de temperament apassionat, i d'intel¬∑lig√®ncia molt viva, va sobresortir en els estudis. Es va donar amb ardor a la literatura i a l'eloq√ľ√®ncia. Alhora que se submergia en l'estudi de les arts i de la filosofia, i es deixava arrossegar pel vent de les passions: "No estimava encara -ens diu ell mateix- i ja desitjava estimar." Comen√ßa l'etapa dels seus primers errors. Abra√ßa el maniqueisme perqu√® li va semblar veure un principi d'elevaci√≥ moral en l'externa austeritat dels maniqueus, en la seva aparent castedat i virtut. Aviat va desertar del maniqueisme, perqu√® no satisfeia les seves profundes inquietuds ni la sinceritat del seu cor. A Cartago va aconseguir brillar el seu geni ret√≤ric; va triomfar en concursos po√®tics i cert√†mens p√ļblics.
Per√≤ Agust√≠ no troba la veritat que tant anhela ni en les diversions p√ļbliques, ni en l'estudi de ret√≤rics i poetes, ni en l'an√†lisi de les velles teogonies. El 383 decideix anar a Roma. I all√† el segueix la seva mare, santa M√≤nica. Cau greument malalt. Obt√© una c√†tedra a Mil√† i all√† coneix sant Ambr√≤s, i comen√ßa a estudiar les Sagrades Escriptures. Estudia filosofia. Plat√≥ i Plot√≠ obren la seva intel¬∑lig√®ncia a nous camins i li encenen una √†nsia nova de veritat. Per√≤ √©s sant Pau el qui definitivament esfondra el castell de les seves vanitats i el guanya per a la fe. L'any 386 decideix consagrar-se a l'estudi met√≤dic de les veritats del cristianisme. Renuncia a la seva c√†tedra i es retira amb la seva mare i els seus amics a Casiciaco, a prop de Mil√†, per dedicar-se a la meditaci√≥ i a l'estudi. √Čs batejat per sant Ambr√≤s el 23 d'abril de 387, als trenta-tres anys.
Ja batejat, retorna a l'√Äfrica; per√≤ abans mor a √ístia la seva mare. Quan arriba a Tagaste ven tots els seus b√©ns i distribueix entre els pobres el guany. Es retira a una petita propietat per fer vida monacal amb els seus amics. D'all√† havia de n√©ixer m√©s tard la seva regla fundacional. √Čs ordenat prevere d'Hipona, i el 396 succeeix en l'episcopat a Valeri. A la seva casa episcopal estableix l'observan√ßa regular.
L'activitat de sant Agust√≠ com a bisbe √©s enorme. Predica, escriu, polemitza, presideix concilis, resol els problemes m√©s diversos dels seus feligresos. De tot arreu acudeixen a ell en demanda de solucions per als problemes m√©s ardus. La seva caritat era tan profunda com el seu geni. Carregat de dies i de mereixements, mentre els b√†rbars enva√Įen l'√Äfrica i assetjaven Hipona, moria el 28 d'agost de l'any 430.

Sant Agust√≠ ocupa un lloc preeminent no solament en la hist√≤ria de l'Esgl√©sia, sin√≥ tamb√© en la del pensament hum√†. Les seves obres sobre les q√ľestions m√©s diverses conserven una perennitat. El que ell va escriure sobre la llibertat, la gr√†cia, l'√†nima, D√©u, la Provid√®ncia, l'amor, la just√≠cia, el b√© i el mal, la fe, la Trinitat i la vida benaventurada, l'ordre i el pecat, etc., ha passat a constituir doctrina i fonament de ra√≥.
L'actualitat de sant Agust√≠ √©s un√†nimement reconeguda. No envelleixen ni el seu llenguatge ni el seu pensament. √Čs el gran mestre i pensador del cristianisme. Sant Agust√≠ ha estat l'oracle dels concilis, el gran explorador de la intimitat religiosa, el formulador de la unitat teol√≤gica en la qual es resolen totes les tend√®ncies del cor i de la intel¬∑lig√®ncia. Les seves obres capitals s√≥n les Confessions, De Trinitate, De Civitate Dei, De allibero arbitri, De Natura et Gratia, Enarrationes in Psalmos, De Genesi ad litterani, els Tractats sobre Joan, les Ep√≠stoles i els Sermons.
El seu pensament t√© una gran afirmaci√≥: Perqu√® la fe i la ra√≥ aconsegueixin la plenitud de la seva efic√†cia √©s prec√≠s que estiguin mobilitzades, vivificades, per la for√ßa potenciadora de tot l'√©sser, que √©s la caritat: La caritat, l'amor, √©s el principi radical de creure i d'entendre amb fecunditat i mereixement. La fe que porta a la intel¬∑lig√®ncia √©s la que Agust√≠ anomena "la creen√ßa en D√©u", que consisteix a unir l'amor i la fe. Anar a D√©u per la fe √©s incorporar-se a Ell i als seus membres, √©s a dir, al pro√Įsme, per la caritat; vet aqu√≠ el que D√©u exigeix de nosaltres; no una fe qualsevol, sin√≥ la fe que obra per la caritat.
En fer l'anàlisi de la seva ànima va fer l'estudi més precís i audaç de l'ànima humana. Va aconseguir fer confluir els dos grans corrents interiors, l'afectiva i l'intel·lecte, forçant-les a córrer per una mateixa via.
Déu i l'ànima són les dues paraules solemnes que sant Agustí va impregnar de sentit i va llançar amb tota la capacitat del seu contingut. Els escolàstics i els místics van recollir l'ona concèntrica d'aquesta transmissió agustiniana. Sant Agustí no solament va fixar l'anhel de la veritat, sinó també el seu objecte: el camí era la immersió en un mateix, el retorn al propi cor. En totes les coses hi descobreix possibilitats de coneixement; aptitud per ser conegudes i per remuntar-se a Déu.
Agustí va viure profundament la seva vida i la seva obra: vet aquí el secret de la seva vitalitat. Per això és el poeta de la veritat i de la intimitat: el geni sempre present però sempre humà i ple de misericòrdia i comprensió per a les humanes debilitats, que va aconseguir unir l'amor i el pensament en recíproca fecunditat; que va crear una literatura nova, enriquida d'expressions mai no sentides, per parlar de la veritat, de Déu i de l'ànima i per lloar les excel·lències de l'amor, primer motor de l'univers, el pondus animae, que li va inspirar tantes harmonies. Així s'explica la seva perenne actualitat, la seva presència constant en la història del pensament i de la consciència.

Start typing and press Enter to search