Santoral

10/04/2020

Santa Magdalena de Canossa Verge i fundadora

Va néixer a Verona, el dia 1 de març de 1774. Era filla del marquès Octavio de Canossa i de la marquesa hongaresa Teresa Szluha. La seva infantesa, però, no va ser feliç: quan tenia cinc anys va morir el seu pare, i la seva mare la va confiar al seu oncle, el qual va encomanar la seva educació a una institutriu francesa que mai no va arribar a entendre el seu caràcter. Malgrat això, però, Magdalena era dòcil i obedient. La formació que rebia no la inclinava al fervor religiós, però ella tenia una gran devoció pel Santíssim Sagrament. Quan tenia disset anys va ingressar en el Carmel, però tot i trobar-s'hi molt bé la seva vocació la impulsava a lliurar-se als més necessitats: malalts, pobres, abandonats o orfes. Ja fora del Carmel, va tornar a casa seva i es va haver de fer càrrec de les seves germanes petites i de l'administració de la casa. No va deixar mai, però, la seva vida de pregària i l'atenció als miserables que acudien a casa seva. Va concebre la idea de fundar dos Instituts religiosos, un per a homes i l'altre per a dones, per assistir espiritualment persones d'ambdós sexes als hospitals i també per educar cristianament els nens i les noies. El bisbe Avogadro la va persuardir perquè augmentés i millorés les escoles de caritat que ja estaven funcionant a la ciutat per a nenes pobres i abandonades. Va recollir dues noies abandonades i les va trasladar, juntament amb altres noies sense família, a una casa en el barri perifèric de Sant Zen, que tenia molt mala fama. Van col·laborar amb ella diverses companyes seves, que ensenyaven catecisme i labors i educaven les noies perquè arribessin a ser bones mares de família. Els parents de Magdalena, però, no consentien que visqués en aquell barri, i cada nit havia de tornar a casa seva. L'any 1808 va obtenir de Napoleó, que admirava l'obra de caritat de la marquesa, la cessió de l'antic convent d'Agustines de Sant Josep i Sant Fidenci. Quan es va traslladar aquí ja va poder marxar de casa seva i dedicar-se completament a la seva obra. A partir d'aquí va obrir altres cases a Venècia, a Milà, a Bèrgam, a Trento, etc. El 23 de desembre de l'any 1820 va aconseguir del papa Lleó XII l'aprovació de les regles de la seva Congregació dels Fills i Filles de la Caritat. Va morir a Verona el 10 d'abril de 1835, als 61 anys. Actualment aquesta Congregació està estesa per tot el món. Pius XII la va beatificar el 7 de desembre de 1941, i Joan Pau II la va canonitzar el 2 d'octubre de 1988.

Start typing and press Enter to search