Santoral

Santa Gúdula Patrona de Brussel·les

Va néixer en el si d'una aristocràtica família franca. Es va educar al convent de Nivelle sota la tutela de la seva padrina, santa Gertrudis, a la mort de la qual, l'any 659, va tornar Gúdula a la casa paterna, on, va romandre portant una vida extraordinària de pietat i recolliment.
Compta la llegenda que a santa Gúdula li agradava anar tots els matins abans de l'aurora a la capelleta de fusta dedicada a San Salvador, a Moorsel, i que un dia el dimoni, furiós de veure-la tan devota; li va apagar la llanterna que portava a la mà. Gúdula es va posar a pregar, agenollada en el fang, i la làmpada va tornar a encendre's miraculosament. Aquesta llegenda ha donat lloc al distintiu iconogràfic de la santa: una llanterna, a vegades substituïda per un ciri, que la santa porta a la mà, mentre el dimoni dóna senyals de ràbia als seus peus i un àngel lateral encén de nou el ciri.
Hubert, l'antic cronista de Lobbes, ens presenta santa Gúdula com una dona consagrada en cos i a ànima al socors del proïsme. Després d'una breu malaltia Gúdula va morir, probablement el 8 de gener de 712.