Santoral

1/4/2020

Sant Hug de Grenoble Bisbe

Va néixer l'any 1053 a Ch'teauneuf-d'Isère, fill d'una família molt distingida per la seva antiga noblesa però encara més per la seva pietat. Des de molt jove va tenir una formació excel•lent tant en les ciències humanes com en les religioses. El bisbe de Grenoble se'l va emportar a una reunió de bisbes per intentar posar remei als desordres que hi havia a la seva diòcesi. Ell no hi volia anar, perquè encara era laic i a més es considerava indigne de la consideració en què el tenien, però el delegat pontifici va aconseguir convèncer-lo i el va ordenar prevere. Després se'l va emportar a Roma perquè el papa Gregori VII l'ordenés també bisbe, de tal manera que als vint-i-vuit anys ja era bisbe i enviat a dirigir la diòcesi de Grenoble, càrrec que va exercir durant cinquanta anys. La situació de la seva diòcesi era lamentable, i ell es va dedicar uns quants anys a recórrer el territori per intentar canviar aquella situació, però el seu caràcter no s'avenia amb aquella situació i decebut es va retirar a l'abadia de Maison-Dieu a Clermont d'Auvèrnia. El papa Gregori, però, el va convèncer que tornés a fer de bisbe, perquè veia positiu tot el que havia fet fins al moment. Quan sant Bru es va assabentar dels fets, va demanar al bisbe que li concedís unes terres per fundar un monestir per acollir els qui es volguessin dedicar a la pregària, la penitència i l'estudi en un ambient de silenci. Els va concedir un terreny a la muntanya de la Cartoixa, a prop de Grenoble, on es va fundar l'orde dels cartoixans. L'amistat més ascètica va unir el bisbe Hug i sant Bru. Però hi havia encara moltes situacions de relaxament, i algunes persones van iniciar una persecució en contra del bisbe reformador. Ell, però, no cedia en els seus desitjos de retirar-se a la soledat, però cap dels Papes que hi va haver durant el seu pontificat no li ho van permetre. Ell, per la seva part, va ser un gran defensor dels Papes en una època turbulenta contra el papat. Al final, quan ja era molt gran i amb la salut molt feble, el Papa va acceptar la seva renúncia, i al cap de poc temps va morir. S'havia destacat per l'eloqüència i la qualitat de la seva paraula, per les seves penitències i dejunis, pel lliurament als pobres i necessitats.

Start typing and press Enter to search