Santoral

Beata Isabel Calduch Rovira Verge i màrtir

Josefina Calduch Rovira va néixer a Alcalà de Xivert (Castelló de la Plana) el 9 de maig de 1882, en una família molt religiosa. Els seus pares, per acostumar-la a les obres de caritat, feien que fos ella mateixa qui donés almoines als pobres. Primer es va plantejar casar-se, i va acceptar el festeig amb un jove del seu poble, però va sentir la crida a fer-se religiosa i va trencar la relació. Va entrar en el convent de les caputxines de Castelló l'any 1900, i va professar el 28 d'abril de 1901 amb el nom de sor Isabel. Pacífica i amable per temperament, era una religiosa exemplar i molt observant. Durant dos triennis va ser mestra de novícies. Arribada la guerra, va haver de deixar el monestir i marxar al seu poble amb el seu germà capellà. Arrestada el 13 d'abril de 1937, va ser afusellada l'endemà a Coves de Vinromà. El seu germà també va ser afusellat més endavant. Va ser beatificada l'11 de març de 2001.

Sant Telm

Pere González Telmo conegut a les nostres contrades com sant Telm, va néixer a Frómista i va ser batejat a l'església romànica de san Martí de Frómista.

De ben petit despuntava per la seva vivesa i alegria, era espavilat i això va fer que un oncle seu, canonge i més tard bisbe de Palència, el prengués a casa seva per educar-lo i així instruir-lo en les arts i en l'estudi de la teologia. De ben jove ja va ser nomenat degà del Capítol de la Catedral, i amic de la gresca, va organitzar la presa de possessió amb un esclat de sumptuositat, escollint el dia de Nadal per prendre possessió del càrrec. Però vet aquí que volent lluir-se amb el cavall en què anava muntat, l'animal el va fer caure enmig d'un toll de fang, i això va fer que fos la riota de tots el qui contemplaven l'espectacle. Va ser tal l'impacte d'aquest fet en ell que el va fer canviar radicalment demanant ser admès a l'Orde de Sant Domènec. Va anar progressant en virtut i els seus superiors el van enviar a predicar: era un frare docte i prudent, zelós pels malalts i pecadors.

Mogut pel seu zel, va ser enviat a tenir cura del soldats, als quals ajudava en la correcció de la seva rudesa i va contribuir a la conversió de molts. Però sempre hi ha qui busca mal, sobretot quan es veu acorralat, i la calúmnia va anar de boca en boca. I va ser precisament una acusació calumniosa la que va fer brillar més la fortalesa d'aquest home, superant el parany a què va ser sotmès, aconseguint la confessió dels acusadors.

Enviat pels seus superiors a Galícia, allí fa una gran tasca missionera deixant petjada pertot arreu. Va ser allí, a Tuy, on va conèixer i es va preocupar de la vida dels mariners, on va esmerçar tot el seu afany missioner i on va adquirir la fama de taumaturg per tota l'ajuda prestada a aquells necessitats. D'aquí també que la gent del mar el tinguin com a patró i intercessor en les contingències humanes.