Santoral

15/4/2020

Beat Cèsar de Bus Prevere i fundador

Va néixer a Cavaillon (França), el 3 de febrer de 1544. La seva família era rica i molt pietosa, però ell, com passa moltes vegades, va ser un bala perduda, fins que es va adonar que feia el ridícul, i que havia d'aprofitar millor la vida. Així doncs, va deixar la vida de disbauxa que portava i es va lliurar a Déu amb un ardor increïble. Va començar una vida diferent: vida solitària, de reflexió, de meditació de les Sagrades Escriptures, de cura dels malalts i els pobres, i va donar els seus béns i tota la seva persona al regne de Déu. Als 42 anys va ser ordenat prevere, i es va posar a ensenyar la doctrina cristiana a nens i pobres. Se li van ajuntar uns amics i va formar dues congregacions: una per a homes i una altra per a dones, i es va dedicar a l'estudi de la doctrina catòlica, que en aquell moment estava molt atacada per tota mena d'opinions protestants. No li van faltar penes i tribulacions. Als 50 anys va quedar cec, però malgrat això no deixava de treballar i animar a tothom. El 27 de juny de 1598 el papa Climent VIII va aprovar la seva congregació dels Pares de la Doctrina Cristiana. Va morir el 15 d'abril de 1607, quan tenia 63 anys. Pau VI el va beatificar el dia 27 d'abril de 1975.

Beat Damià Josep de Veuster

Qui no ha vist la pel·lícula Molokai? Molokai és l'illa on el pare Damià, religiós dels Sagrats Cors va ser enviat pels seus superiors. Ell va demanar ser el primer a anar-hi, després de la visita que va fer el vicari apostòlic a l'illa, on va quedar consternat de la situació en què vivien aquella gent. Molokai era l'illa on enviaven els leprosos. Allí va arribar el pare Damià el 10 de maig de 1873, i abans havia servit durant uns deu anys en diferents missions: a l'illa de Puna i després, durant 8 anys, a la de Hohala.

Molokai era l'illa dels horrors, allí vivien els leprosos sense cap mena de cura, en arribar-hi el pare Damià la cosa va començar a canviar i la seva fama es va estendre per tot Europa i Amèrica. Ell ignorava la fama que tenia la seva missió, però aquest fet va fer que la gent fos generosa en donatius i material sanitari que va anar arribant a l'illa per mitjà de la seva congregació. Va fer una gran tasca humanitària i religiosa, va arreglar la desavinença de la gent, entre ells alguns s'odiaven; es va preocupar de la neteja i la sanitat, va instruir la gent en el catecisme, es va donar de manera integral, sense deixar per un moment les seva obligacions de religiós. No va poder sortir de l'illa, per ordre de les autoritats, ni hi podia anar ningú a no ser que fos per a quedar-s'hi. El pare provincial va haver de confessar-lo sense baixar del vaixell, ja que ho va prohibir el capità.

El pare Damià va viure heroicament i va morir leprós con aquells a qui va servir.
Del leprós pecador, com ell deia, perquè es va poder confessar ben poques vegades, els seus germans van dir que va compartir els sofriments i va aguantar els seus dolors. A imatge de Crist, es va fer solidari de tots els qui va servir.

Start typing and press Enter to search