Santoral

19/4/2020

Sant Lleó IX Papa i confessor

Lleó IX (1048-1054) és un dels papes més insignes. La seva glòria principal consisteix, a més de la santedat i virtuts personals que el distingiren des de la joventut, en haver tret a l'Església de l'estat de decadència general en el qual es trobava a mitjan segle XI i haver iniciat el moviment de reforma que va culminar poc després amb Gregori VII (1073-1085) i els papes que el van seguir.

Es deia Bru, de la família dels comtes d'Alsàcia, i estava emparentat amb els emperadors alemanys Conrad II i Enric III. Nascut el juny de 1002, va ser consagrat bisbe el 1026, i va assistir als concilis provincials de Tréveris de 1030 i 1037, on va promoure amb energia els estudis eclesiàstics i va ser el més decidit impulsor de la reforma eclesiàstica.

Despr√©s de resolt el cisma l'any 1046, Climent II (1046-1047) amb prou feines va tenir temps per iniciar l'obra reformadora i el seu successor, Damas II (1047-1048) va morir molt aviat. En aquestes circumst√†ncies es va presentar davant de l'emperador Enric III una ambaixada de Roma amb la s√ļplica que fos elevat al soli pontifici l'arquebisbe Halinard, de Li√≥; per√≤ aquest va rebutjar la proposta. Llavors Enric III el Negre va reunir una Dieta a Worms el desembre de 1048, on es va proclamar papa Bru de Toul, el qual va prendre el nom de Lle√≥ IX.

Particularment significativa va ser la campanya o peregrinaci√≥ iniciada per Lle√≥ IX el primer any, del seu pontificat, 1049, la qual va tenir com a coronament els dos grans concilis presidits per ell, el de Reims i el de Mag√ļncia. .

L'activitat eclesiàstica de Lleó IX va ser beneficiosa i molt significativa per a l'església, en la qual s'observa durant el seu pontificat un principi de ressorgiment. I, si bé és cert que s'ha d'atribuir una part important del canvi iniciat a l'ardiaca Hildebrand i als altres col·laboradors del Papa, cal reconèixer que el mèrit principal recau sobre la seva figura.

Start typing and press Enter to search