Santoral

2/4/2020

Sant Francesc de Paula Fundador

Va n√©ixer el 27 de mar√ß de 1416, a Paola, un petit nucli urb√† del regne de N√†pols. De ben petit va ser educat pels seus pares en un ambient profundament cristi√†. Una malaltia va amena√ßar la seva vista, per√≤ els seus pares el van oferir a sant Francesc d'Ass√≠s, i el miracle es va obrar. Despr√©s d'aix√≤, agra√Įt i complint el vot que havia fet, es va vestir d'oblat i es va recloure en el convent francisc√† de San Marco Argentano, on va perfeccionar el seu coneixement de la vida franciscana, que el va marcar profundament. Despr√©s d'un any d'oblaci√≥ va fer un pelegrinatge pels llocs franciscans d'Umbria. Quan va tornar, se'n va anar a viure en una cova a prop de Paola i es va posar a viure molt pobrament: menjava les herbes del camp i bevia aigua d'un rierol. Al cap de cinc anys se li van ajuntar altres persones, que tamb√© van construir petites cabanes al voltant de la seva. Tots ells eren pobres i incultes com ell. De mica en mica es van anar organitzant altres comunitats i fundacions. El seu objectiu era soc√≥rrer materialment i moralment unes poblacions abandonades en tots els sentits, davant les quals desplegava un fecund apostolat social mitjan√ßant la caritat, que va ser la caracter√≠stica del nou orde religi√≥s que es va anomenar Charitas. Tamb√© es va fer pregoner del missatge de penit√®ncia evang√®lica, compendiada en l'abstin√®ncia absoluta i perp√®tua sancionada per un vot solemne. Va ser un remei molt efica√ß contra el relaxament que hi havia durant el segle XV. La croada penitencial dels ¬ęm√≠nims¬Ľ, que √©s el nom amb qu√® despr√©s es va con√®ixer el seu orde, va donar molt bons fruits. Es va distingir per un do tan gran de fer miracles, que formen com una trama de tota la seva vida. L'oraci√≥ i la contemplaci√≥, mantenint contacte amb la gr√†cia, van fer de la seva vida un acte continuat d'adoraci√≥ al Pare. No va ser un prevere, per√≤ s√≠ un aut√®ntic reformador, que va saber imprimir en la seva activitat una tonalitat marcadament social, sobretot contra l'ab√ļs de les autoritats sobre els pobres i oprimits. La seva fama de miracler el va portar a la cort de Llu√≠s XI de Fran√ßa. All√≠, a m√©s d'aconseguir que el rei m√©s insolent de l'√®poca es convert√≠s en una persona comprensiva, va treballar per la pacificaci√≥ i salvaci√≥ d'Europa. Va ser conseller de Carles VIII i Llu√≠s XII en moments hist√≤rics decisius per al regne. Va ser, com ho havia estat a It√†lia, el defensor dels oprimits. Tamb√© va intervenir en la vida pol√≠tica i militar espanyola, oferint nous perfils a la catolicitat de la seva missi√≥, per tal de combatre els assalts de l'islam. Juntament amb els seus ermitans van movilitzar les forces imponderables de les seves oracions, sacrificis i consells a favor de les armes cristianes. Va morir el 2 d'abril de 1507, un Divendres Sant.

Start typing and press Enter to search