Santoral

23/4/2020

Sant Jordi Màrtir i patró de Catalunya

De la vida del sant no se'n tenen dades històriques, solament referències biliogràfiques, com són les Acta Sanctorum (segle V), el Georgslied (segle XI) o els escrits de Jacopo da Varazze (La Llegenda Àuria, segle XIII).
La tradició el fa fill de Geronci, un oficial romà de Capadòcia destinat a Diòspolis, actual Lod (Israel). Allà es casà amb una jove local, anomenada Policromia, i tingueren un fill; Georgius (Jordi). Quan va arribar a la majoria d'edat, Jordi s'allistà a l'exèrcit romà, tot seguint els passos del seu pare. Quan comptava trenta anys, el destinaren a Nicomèdia com a tribú i entrà a formar part de la guàrdia personal de l'emperador Dioclecià. El 303, l'emperador ordena una persecució contra els cristians però el tribú Jordi es nega a actuar. Interrogat, els comunica que era cristià. Dioclecià va ordenar la seva tortura; fou encadenat a una roda d'espases i posteriorment, decapitat.
La tradició comenta que l'esposa de l'emperador, Alexandra, i Atanasi -un sacerdot pagà-, es convertiren al cristianisme veient l'exemple de Jordi, i poc després també foren martiritzats.
El cos del màrtir Jordi fou traslladat a Diòspolis. Damunt la tomba, pocs anys després Constantí I hi féu edificar una església en honor seu, seguint els consells d'Eusebi de Cesarea. El 494 fou santificat pel papa Gelasi I.

Sant Jordi és el patró de diverses nacions i territoris, entre els quals hi ha Anglaterra, Aragó, Catalunya, Geòrgia, Etiòpia, Bulgària, Portugal, etc. A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge ja és esmentat a principis del segle XI. La tradició catalana (Costumari d'Amades i Les Tradicions religioses de Catalunya) creu esdevinguda la seva gesta llegendària, de la mort d'un drac, a la població de Montblanc (arxidiòcesi de Tarragona).

Start typing and press Enter to search