Santoral

5/4/2020

Sant Vicent Ferrer Prevere

Va n√©ixer a Val√®ncia el 23 de gener de 1350. El 5 de febrer de 1367 va ingressar en l'orde dels dominics. Despr√©s de ser ordenat prevere, va alternar l'estudi i l'ensenyament de la filosofia i la teologia en els convents de Lleida i Barcelona. Tamb√© va anar a estudiar teologia a Toulouse. Quan va tornar a Val√®ncia, va alternar les seves tasques de doc√®ncia amb les d'escriptor, predicador i conseller. Malgrat tot el seu dinamisme, mai no va deixar la pr√†ctica de les observances conventuals, accentuant cada dia m√©s l'estudi i la preg√†ria. En el cas del cisma d'Occident, Vicent Ferrer es va decantar pel papa Climent VII, al qual va succeir Pere de Luna amb el nom de Benet XIII, que va reclamar sant Vicent al seu costat, a Aviny√≥ i li va atorgar el t√≠tol m√†xim de mestre en sagrada teologia. En contacte amb les realitats d'Aviny√≥ va caure malalt, i despr√©s de la malaltia la seva causa era propugnar la integritat de l'evangeli en la unitat de l'Esgl√©sia. Sant Vicent va deixar, doncs, Aviny√≥ i va quedar sotm√®s a l'obedi√®ncia immediata al mestre general del seu orde, i va sortir a rec√≥rrer camins i ciutats europees per portar a tots els homes el missatge de la paraula de D√©u. En una √®poca en qu√® l'orat√≤ria sagrada es ressentia de la inefic√†cia, per l'afany de predicar al poble sermons avorrits molt pobres en continguts, la paraula de Vicent abrusava i il¬ēluminava. El seu domini absolut de les Sagrades Escriptures li servia per encarnar l'aplicaci√≥ d'un fet concret o d'una circumst√†ncia real del seu temps. A l'escolta de la seva veu les enemistats p√ļbliques cedien a la pau, els pecadors es penedien, els famolencs de perfecci√≥ el seguien arreu donant-li suport¬Ö L'auditori dels seus sermons era sempre de multituds, fins al punt que, com que les esgl√©sies resultaven petites, va haver de predicar a les places. Els √ļltims trenta anys de la seva vida la predicaci√≥ va condicionar el seu horari de treball. Dedicava cinc hores al descans, i el temps que li quedava l'invertia en la preg√†ries i les atencions exclusives dels seus deures ministerials. Els seus menjars eren molt sobris. Anava d'una ciutat a l'altra sempre a peu. Va intervenir en el Comprom√≠s de Casp a favor de Ferran d'Antequera, i tamb√© en la conclusi√≥ del cisma d'Occident. El 5 d'abril de 1419 va morir amb fama de taumaturg.

Start typing and press Enter to search