Santoral

16/5/2020

Santa Margarida de Cortona Religiosa

Va néixer el 1247 a la vall del Chiana. Quan té 7 anys es queda sense mare, i als disset se'n va a viure amb un marquès de Montepulciano. Durant vuit anys viurà amb ell envoltada de luxe; però sense felicitat; no hi ha res que aconsegueixi calmar la seva inquietud, ni la mirada innocent del fill tingut d'aquesta unió il·legítima. Per apaivagar els crits de la consciència, reparteix moltes almoines.
Un dia el comte és assassinat i nota la presència de la gràcia. Confia en la misericòrdia divina i decideix canviar de vida. El canvi ha de ser tan radical que ho deixa tot i, agafant de la mà el seu fill de 7 anys, s'encamina al seu poble natal, pobra com n'havia sortit, enriquida per l'experiència del pecat. Però la llar paterna li tanca les portes.
S'encamina a Cortona. Dues dames nobles, la comtessa Moscari i la seva nora, veuen que a la porta de la ciutat hi ha una forastera trista, acompanyada d'un nen. S'ofereixen per ajudar-los. I així ho faran, la protegiran i educaran el petit (serà pare franciscà).A ella la porten davant del pare Giunta Bevegnati, que s'admira per la seva virtut i prudència. Aquest monjo serà el primer historiador de la Santa, però més que el seu biògraf, serà el director experimentat que sabrà guiar el seu esperit per la penitència reparadora.
Des de juny de 1276 pertany al Tercer Orde Seràfic. Al principi els frares menors són reticents a les seves peticions d'ingrés, exigint-li proves de la conversió sincera. Fins que un dia Margarida rep les insígnies terciàries: túnica grisa, cordó i vel.
Santa Margarida de Cortona és considerada com una de les precursores de la devoció al Sagrat Cor. El 1286 funda un hospital i unes noves terciàries per assistir-lo, "les germanes pobretes", aprovades pel bisbe d'Arezzo, que "tenien per regla el Tercer Orde, el vel per reixa i l'hospital per claustre." És la primera institució social d'aquest gènere.
L'any 1297 es posa greument malalta i mor. El seu testament és clar i optimista, ressò de la seva confiança en l'amor: "El camí de la salvació és fàcil; n'hi ha prou amb estimar". Tenia cinquanta anys.
En el seu honor s'aixeca una basílica. El 1515 Lleó X es postra davant del seu sepulcre i permet la celebració de la seva festa a diverses diòcesis. Urbà VIII estén aquest privilegi a tot l'Orde franciscà. Climent IX inscriu el nom de la benaventurada al martirologi. Benet XIII, el 16 de maig de 1728, promulga el decret de la seva canonització.

Start typing and press Enter to search