Santoral

22/5/2020

Santa Joaquima de Vedruna Religiosa

Joaquima de Vedruna i de Mas va néixer a Barcelona el 16 d'abril de l'any 1783. Com a esposa i mare va ser model d'abnegació, prudència i delicadesa. L'any 1826 va fundar l'Institut de les Germanes Carmelites de la Caritat, dedicat a la cura dels malalts i a l'educació de les joves.
Filla dels nobles Llorenç de Vedruna i Teresa Vidal, el 24 de març de 1799 es casava amb Teodor de Mas, ric hisendat de Vic, amb qui té una descendència de vuit fills, i amb qui conviu fins que aquest morí, el 1816, després de 16 anys de matrimoni. Un cop viuda, es lliura a la cura dels fills i de la seva hisenda durant deu anys, consagrada totalment a la seva educació i a les obres de pietat envers Déu i de caritat envers el proïsme.
Un director espiritual, el caputxí pare Esteve d'Olot, l'"apòstol de l'Empordà", és el qui li fa veure que Déu la crida per a fundar un orde religiós de vida activa, d'ensenyament i de caritat. El mateix frare redacta les regles, i després de la professió religiosa de Joaquima davant del bisbe de Vic (1826), aquesta inicia la seva obra fundadora amb vuit noies. Vic és la primera fundació: el bressol de les Carmelites de la Caritat, després ve l'hospital de Tàrrega (1829), i el mateix any la Casa de Caritat de Barcelona; Solsona, Manresa, l'hospital de pelegrins de Vic i Cardona són altres fundacions.
Després de fundar l'hospital de Berga, plaça ocupada pels carlistes, ha d'internar-se a França en caure aquella població a les mans de les tropes liberals. Torna a Espanya el 1842, reobre el noviciat i, després de noves fundacions, veu l'aprovació canònica de la Congregació el 1850.
Mor santament el 28 d'agost de 1854. El 1881 es van traslladar les seves restes a Vic, on encara són avui. Beatificada pel papa Pius XII, va ser la primera santa canonitzada per Joan XXIII, el 12 d'abril de 1959.

Santa Quitèria Verge i Màrtir

Segons la llegenda, Santa Quitèria era filla d'un príncep gallec. Batejada sense que el seu pare conegués la seva conversió, va fer a Jesucrist l'ofrena de la seva virginitat. Poc després el pare la va proposar en matrimoni i llavors ella va fugir de casa per refugiar-se en una vall solitària, que, segons les actes, es deia Aufragia. En veure's burlat, el pare la va manar buscar, i quan la va trobar, li va fer tallar el cap.
El seu culte es va estendre per tot Espanya i la part meridional de França. És invocada, sobretot, contra la ràbia, i en alguns llocs donen als gossos rabiosos pa xop amb l'oli de la làmpada que crema davant la seva imatge.

Start typing and press Enter to search