Santoral

29/5/2020

Sant Just Bisbe d'Urgell

Bisbe del segle VI. Nascut entorn el 517 i mort m√©s tard del 546. √Čs el primer bisbe documentat del bisbat d'Urgell. Apareix com assistent en la documentaci√≥ del concili segon de Toledo (any 527) i en la del concili de Lleida (any 546). Els seus germans Justini√†, Nebridi i Elpidi, tamb√© foren bisbes, de Val√®ncia, √ągara i Osca respectivament.
Fou venerat com a sant a la Seu d'Urgell abans del segle XI, ja que tenia un altar dedicat a la catedral romànica. Fou autor, entre d'altres escrits, d'un comentari al Càntic dels Càntics., obra extensa de caràcter al·legòric, dedicada al metropolità Sergi de Tarragona. També va fer un sermó a llaor de sant Vicenç, màrtir, i una carta al seu diaca homònim.

Beat Pere Sans Bisbe i Màrtir

Pere Josep Andreu Sans Jordà va néixer a Ascó el 3 de setembre de 1680. Fill de la família pagesa d' Andreu i Caterina, qui morí en el moment del part, a l'igual que la seva germana bessona. Entre el 1690 i 1692 estudià a Lleida amb un oncle capellà. Als 17 anys ingressà a l'Orde de Sant Domènec per a ser ordenat sacerdot als 24 anys. Adoptà el nom de Pere Màrtir. Destinat a Saragossa va demanar anar de missioner, així l'any 1712 s'incorporà a les missions a les Filipines. El gener del 1713 va arribar a Mèxic i el mes d'abril va embarcar vers Manila, on arribà a finals d'agost. Tres anys més tard arribà al port d'Hai-nem (Xina), on després d'un temps de treballar de missioner fou nomenat Vicari Apostòlic Provincial de Fo-Kien, i poc després Bisbe de Mauricastro (1729).
El 1732 fou desterrat a Macau, lloc on publicaria L'apologia de la religió. El 1738 retornà a Fo-kien. El 1746 arribà a Fogan. Fou perseguit per negar-se a adorar els ídols xinesos (piaio) i va haver de deixar els hàbits sacerdotals, dedicant-se clandestinament a predicar. El 26 de maig de 1747, després d'un judici, fou martiritzat i decapitat a Foxeu (Xina).
El 1748 el papa Benet XIV el va declarar m√†rtir consumat. Fou beatificat a Roma pel papa Lle√≥ XIII el 14 de maig de 1893. La conseq√ľ√®ncia m√©s visible del seu martiri, el veritable miracle de la seva donaci√≥ fins a la mort, ha obert la possibilitat de nous cristians en els pobles de la Xina on va exercir el seu ministeri. Es compleix aix√≠ l'antiga afirmaci√≥: "la sang dels m√†rtirs √©s llavor de nous cristians" (Tertuli√†, s.III). Als 16 anys de la seva execuci√≥ cessarien les persecucions del cat√≤lics a la Xina.
A la Xina fou conegut amb el nom de Petolo i al seu poble nadiu, Ascó, com Pere Màrtir. L'1 d'octubre del 2000 fou canonitzat pel papa Joan Pau II.

San Maximí Bisbe

Maximí va néixer a principis del segle IV a Poitiers (Aquitània), en una llar molt pietosa.
La santedat del bisbe de Tr√©veris, Agrici, va atreure Maxim√≠, el qual va anar a aquella ciutat a rebre del prelat lli√ßons de religi√≥, ci√®ncies i humanitats. El bisbe va recon√®ixer en ell una l√ļcida intel¬∑lig√®ncia i un amor ferm a la doctrina cat√≤lica, ra√≥ per la qual li va conferir els ordres sagrats. En morir Agrici, per voluntat un√†nime, Maxim√≠ va ser el seu successor. Ocupava la c√†tedra de Tr√©veris l'any 332.
En aquella √®poca a l'Esgl√©sia hi havia l'arrianisme i regnava l'emperador Constant√≠ el Gran, a qui els heretges van enganyar amb cal√ļmnies sobre Atanasi, i aix√≠ van aconseguir que el desterr√©s a Tr√©veris l'any 336. All√† Maxim√≠ el va rebre amb veneraci√≥ i va tractar per tots els mitjans de suavitzar la situaci√≥ del desterrat. El mateix va fer amb Pau, bisbe de Constantinoble, tamb√© for√ßat a anar a Tr√©veris. En morir Constant√≠, el seu fill gran, Constant√≠ el Jove, successor a Occident, va tornar la Seu d'Alexandria a Atanasi.
L'any 345 Maximí es va presentar al concili de Milà, on els arrians van ser de nou condemnats. Maximí va proposar a l'emperador Constant la celebració d'un nou concili ecumènic per tal d'assolir la pau a l'Església. Constant va escriure al seu germà Constantí i van concertar que es realitzés a la ciutat de Sàrdica (avui Sofia, capital de Bulgària).
De nou a la seva Seu, Maximí va fer front a les necessitats dels pobres. Va anar a fer una visita a la seva família, que residia a Poitiers, i allí va morir, al poc temps d'arribar, l'any 349. La data d'avui recorda la translació de les seves relíquies a Tréveris.

Start typing and press Enter to search