Santoral

3/5/2020

Sant Felip i Sant Jaume el Menor Apòstols

Entre els Dotze els evangelistes enumeren Felip i Sant Jaume el Menor. Ambdós van respondre amb promptitud i generositat a la crida que el Senyor els va fer i el varen acompanyar des del principi del seu ministeri per aquells camins polsosos de Palestina. L'Església ha unit les festivitats dels dos apòstols màrtirs.

Felip era natural de Betsaida (Galilea), la ciutat de Pere i Andreu i havia estat deixeble de Joan Baptista. La tradició afirma que, després de l'ascensió del Senyor, va predicar a Frígia. Hom diu que va convertir moltes ànimes i va fer molts miracles. Els magistrats, en veure els progressos que feia el cristianisme, el van agafar, el van fuetejar i el van lligar a una creu, on moria l'1 de maig de l'any 54, segons Baroni. Part de les seves relíquies van ser portades a Constantinoble i una altra part es venera a l'església dels Sants Apòstols, de Roma.

Sant Jaume va néixer a Canà de Galilea. El seu pare es deia Alfeu. La seva mare, Maria, estava emparentada (probablement cosina germana) amb la Verge Maria, o sigui, que Sant Jaume era cosí del Senyor.
Els Fets dels Apòstols i la Carta als Gàlates posen de relleu que ocupava un lloc preeminent a l'església de Jerusalem. Sembla que en fou bisbe. En el concili de Jerusalem va tenir una encertada intervenció que va contribuir a la unió de tots els cristians, jueus i gentils. Una tradició recollida per Eusebi diu que jueus i cristians l'anomenaven El just. Va portar una vida sense màcula i molt austera.
Hom refereix que va ser condemnat a ser lapidat pel summe sacerdot Anàs II, l'any 62. Un autor detalla el seu martiri: va ser llançat des dels merlets del Temple i apedregat. Allí mateix se li va donar sepultura. Avui podem veure el seu sepulcre davant l'angle sud-est de la muralla de la ciutat.

Start typing and press Enter to search