Santoral

05/7/2020

Sant Miquel dels Sants

Va néixer a Vic el 29 de setembre de 1591, festa de Sant Miquel Arcàngel, i d'ell en va prendre el nom. El 10 d'abril de 1625 moria a Valladolid, en el convent del qual n'era el superior. Tenia trenta-tres anys. Barcelona, Saragossa, Pamplona, Madrid, Sevilla, Baeza, Salamanca, Valladolid són els punts claus del seu itinerari. Baeza i Valladolid van ser principalment el camp de les seves activitats apostòliques. A tot arreu per on va passar va deixar alguna cosa de Déu, com deixen els sants.
A sant Miquel, preclar fill de l'orde de la Santíssima Trinitat, se'l pot admirar però no se'l pot seguir. És fill del seu segle, el segle d'or de la mística. Li resulten familiars els cims de la contemplació sense adherències il·luministes i basa la perfecció en el compliment del deure i el servei de la caritat. Els seus escrits són: Breu tractat de la tranquil·litat de l'ànima i L'ànima en la vida unitiva (vuitenes).
Fill d'Enric Argemir, conseller de la ciutat, i Montserrat Margarita Mitjana, que formaven una llar cristiana i exemplar, Miquel és un eremita frustrat. A la fi, als dotze anys, ingressa al convent de Barcelona dels trinitaris calçats, però allí troba la vida excessivament tova per al seu caràcter rigorista, i quan un frare, de pas per la casa, li parla de la reforma que s'inicia, sol·licita i obté llicència per a rebre l'hàbit de la branca dels descalços. Ho fa a Pamplona. Allí s'hi troba a gust.
Sabia amagar el seu talent entre una gran modèstia i senzillesa. Durant molt de temps se'l va creure útil per pregar, però no per governar. El 1622 el pare vicari general, al Capítol general de l'orde, el proposa per a superior del convent de Valladolid. I ho va fer molt bé.
Amb anterioritat, als qui li deien que havia de predicar, tot just ordenat sacerdot, els responia "que no començaria a predicar fins als trenta anys, i que als trenta-tres, com el Senyor, se n'aniria al cel". Efectivament, així va ser. A la predicació no s'hi va consagrar de manera habitual fins als trenta anys. El retard va obeir, també, a què els seus èxtasis no sempre provocaven comentaris laudatoris en ambients eclesiàstics i seglars.
És patró de la ciutat de Vic.

Start typing and press Enter to search