Santoral

Sant Llorenç de Bríndisi Prevere i Doctor

El Sant va néixer a Brindisi (Itàlia) el juliol de 1559. Nascut de noble família va rebre en el baptisme el nom de Juli Cèsar. Mort el seu pare, va entrar en els franciscans conventuals, on va estar fins a l'edat de catorze anys. Els turcs amenaçaven la petita ciutat i Cèsar, amb la seva mare, es van refugiar a Venècia, on un oncle seu tindrà cura de la seva formació. L'adolescent no havia oblidat l'ideal franciscà. I el 17 de febrer de 1575 entra en l'Orde dels caputxins, al convent de Verona, canviant el nom pel de Llorenç. El futur doctor de l'Església va rebre una formació excepcional. Enviat a estudiar a Padua, va conèixer a fons la Sagrada Escriptura. Va tenir un gran coneixement d'idiomes, ja que parlava el francès, l'alemany, el grec, el siríac i l'hebreu. La seva formació teològica era tal que, abans de ser sacerdot, ja va predicar dues quaresmes a Venècia. Un cop prevere, durant tres anys, per encàrrec de Climent VIII, va predicar als jueus de Roma gràcies als seus coneixements d'hebreu. Però les dues grans empreses de la seva vida foren la lluita antiprotestant i la croada contra els turcs.
El 1599 va ser enviat a Àustria al capdavant d'un grup de dotze germans seus, amb els quals es va establir a Viena i Praga. A Praga les seves prèdiques van commoure l'opinió publica i provocaren la reacció dels protestants que sol·liciten de l'emperador Rodolf II la seva expulsió.
Un doble parèntesi s'obre a la seva acció antiprotestant, per atendre la guerra contra els turcs i el càrrec de ministre general del seu Orde (1602-1605). Lliure d'aquest càrrec torna de nou a la lluita, primer a Praga (1606-1610) i després a Munic (1610-1613), al costat del seu amic el duc Maximilià de Baviera. Va predicar, de manera incessant, a Itàlia, a Hongria, a Bohèmia, a Bèlgica, a Suïssa, a Alemanya, a França, a Espanya i a Portugal. Amb el suport dels jesuïtes, va desenvolupar la seva tasca a l'Europa central i va sembrar de convents franciscans gran part d'aquestes nacions on havia predicat.
Independentment ens va deixar una multitud d'obres editades des de 1926 a 1956 en una esplèndida col·lecció de quinze volums. Allà trobem més de vuit-cents sermons que ocupen onze dels quinze volums. Trobem també reflectida a la seva obra literària l'activitat a favor de la conversió dels jueus. Aquestes tasques i l'ensenyament de la Sagrada Escriptura als religiosos del seu Orde, juntament amb el seu coneixement profund de l'hebreu i suficient de l'arameu i el caldeu, el mostren com un esplèndid exegeta en la seva Explanació del Gènesi. També es reflecteix en la seva obra literària l'apostolat antiprotestant, en els tres volums de la Lutheranismi hypotyposis, manual pràctic d'apologia de la fe catòlica i confutació de la interpretació protestant.
Quan era a Lisboa, tractant amb Felip III la causa dels napolitans oprimits pel virrei, li va arribar la mort. Era el 22 de juliol de 1619. El seu cos va ser portat al convent de monges franciscanes de Villafranca del Bierzo, a Galícia. Va ser beatificat per Pius VI el 1783 i canonitzat per Lleó XIII el 1881. El papa Juan XXIII, el 19 de març de 1959, li va atorgar el títol de Doctor de l'Església Celsitudo exhumilitate.