Nascut el 1789 a Marlhes, França, Marcel·lí, sacerdot de la Societat de Maria, afligit per la ignorància dels infants del camp, va fundar l'Institut dels Germans Maristes de l'Ensenyament per a la seva educació cristiana.
Encès d'un amor singular per la Mare de Déu, d'ella va aprendre la pràctica de la humilitat i de l'amor a Déu i als homes. Va voler que els seus deixebles la tinguessin com a Mare i com a norma en l'educació dels joves.
Va morir a l'Hermitage, prop de Saint-Chamond, França, el 6 de juny de 1840.
Norbert va viure una vida lleugera, fins que un dia en alta mar va sofrir una tempesta tan forta que el va moure a la conversió. Esdevingut prevere, es va lliurar de ple a la predicació. Va reformar els clergues premonstratencs (Opraem, 1120), del convent dels quals van brollar nou monestirs. Va ser bisbe de Magdeburg on va morir (1134). És d'ell la frase:«He constatat que la felicitat més gran és donar-se a Déu.»
Director de la presó on es trobaven els sants Pere i Marcel·lí, davant el seu exemple i les seves paraules es va fer cristià, juntament amb la seva esposa Càndida i la seva filla Paulina. I l'any 304 van oferir el testimoniatge suprem: Artemi és colpejat primer amb plomades, i després ganivetejat, per ordre del jutge Serè. La dona i la filla van morir en una fosa cobertes de pedres i brossa.