Santoral

29/5/2024

Sant Just Bisbe d'Urgell

Bisbe del segle VI. Nascut entorn el 517 i mort més tard del 546. És el primer bisbe documentat del bisbat d'Urgell. Apareix com assistent en la documentació del concili segon de Toledo (any 527) i en la del concili de Lleida (any 546). Els seus germans Justinià, Nebridi i Elpidi, també foren bisbes, de València, Ègara i Osca respectivament.
Fou venerat com a sant a la Seu d'Urgell abans del segle XI, ja que tenia un altar dedicat a la catedral romànica. Fou autor, entre d'altres escrits, d'un comentari al Càntic dels Càntics., obra extensa de caràcter al·legòric, dedicada al metropolità Sergi de Tarragona. També va fer un sermó a llaor de sant Vicenç, màrtir, i una carta al seu diaca homònim.

Beat Pere Sans Bisbe i Màrtir

Pere Josep Andreu Sans Jordà va néixer a Ascó el 3 de setembre de 1680. Fill de la família pagesa d' Andreu i Caterina, qui morí en el moment del part, a l'igual que la seva germana bessona. Entre el 1690 i 1692 estudià a Lleida amb un oncle capellà. Als 17 anys ingressà a l'Orde de Sant Domènec per a ser ordenat sacerdot als 24 anys. Adoptà el nom de Pere Màrtir. Destinat a Saragossa va demanar anar de missioner, així l'any 1712 s'incorporà a les missions a les Filipines. El gener del 1713 va arribar a Mèxic i el mes d'abril va embarcar vers Manila, on arribà a finals d'agost. Tres anys més tard arribà al port d'Hai-nem (Xina), on després d'un temps de treballar de missioner fou nomenat Vicari Apostòlic Provincial de Fo-Kien, i poc després Bisbe de Mauricastro (1729).
El 1732 fou desterrat a Macau, lloc on publicaria L'apologia de la religió. El 1738 retornà a Fo-kien. El 1746 arribà a Fogan. Fou perseguit per negar-se a adorar els ídols xinesos (piaio) i va haver de deixar els hàbits sacerdotals, dedicant-se clandestinament a predicar. El 26 de maig de 1747, després d'un judici, fou martiritzat i decapitat a Foxeu (Xina).
El 1748 el papa Benet XIV el va declarar màrtir consumat. Fou beatificat a Roma pel papa Lleó XIII el 14 de maig de 1893. La conseqüència més visible del seu martiri, el veritable miracle de la seva donació fins a la mort, ha obert la possibilitat de nous cristians en els pobles de la Xina on va exercir el seu ministeri. Es compleix així l'antiga afirmació: "la sang dels màrtirs és llavor de nous cristians" (Tertulià, s.III). Als 16 anys de la seva execució cessarien les persecucions del catòlics a la Xina.
A la Xina fou conegut amb el nom de Petolo i al seu poble nadiu, Ascó, com Pere Màrtir. L'1 d'octubre del 2000 fou canonitzat pel papa Joan Pau II.

San Maximí Bisbe

Maximí va néixer a principis del segle IV a Poitiers (Aquitània), en una llar molt pietosa.
La santedat del bisbe de Tréveris, Agrici, va atreure Maximí, el qual va anar a aquella ciutat a rebre del prelat lliçons de religió, ciències i humanitats. El bisbe va reconèixer en ell una lúcida intel·ligència i un amor ferm a la doctrina catòlica, raó per la qual li va conferir els ordres sagrats. En morir Agrici, per voluntat unànime, Maximí va ser el seu successor. Ocupava la càtedra de Tréveris l'any 332.
En aquella època a l'Església hi havia l'arrianisme i regnava l'emperador Constantí el Gran, a qui els heretges van enganyar amb calúmnies sobre Atanasi, i així van aconseguir que el desterrés a Tréveris l'any 336. Allà Maximí el va rebre amb veneració i va tractar per tots els mitjans de suavitzar la situació del desterrat. El mateix va fer amb Pau, bisbe de Constantinoble, també forçat a anar a Tréveris. En morir Constantí, el seu fill gran, Constantí el Jove, successor a Occident, va tornar la Seu d'Alexandria a Atanasi.
L'any 345 Maximí es va presentar al concili de Milà, on els arrians van ser de nou condemnats. Maximí va proposar a l'emperador Constant la celebració d'un nou concili ecumènic per tal d'assolir la pau a l'Església. Constant va escriure al seu germà Constantí i van concertar que es realitzés a la ciutat de Sàrdica (avui Sofia, capital de Bulgària).
De nou a la seva Seu, Maximí va fer front a les necessitats dels pobres. Va anar a fer una visita a la seva família, que residia a Poitiers, i allí va morir, al poc temps d'arribar, l'any 349. La data d'avui recorda la translació de les seves relíquies a Tréveris.