Santoral

30/5/2024

Sant Ferran Laic

Ferran III el Sant va néixer l'any 1198 al regne lleonès, probablement a prop de Valparaíso (Zamora) i va morir a Sevilla el 30 de maig de 1252. Fill d'Alfonso IX de Lleó i de Berenguela, reina de Castella, va unir definitivament les corones d'ambdós regnes.
Iniciat el procés de canonització i provat el culte immemorial, va ser elevat a la glòria dels altars el 4 de febrer de 1671. És patró de diverses institucions espanyoles. També els captius, desvalguts i governants l'invoquen com el seu especial protector.

Santa Joana d'Arc Verge

Joana gairebé sempre es transforma en un símbol (del nacionalisme francès, del feminisme, de l'idealisme, de l'integrisme catòlic, de la llibertat de consciència). Però existeix una documentació preciosa en la qual es descriu amb tot detall la història de la noia analfabeta condemnada a la foguera per un tribunal eclesiàstic el 1431, i canonitzada per Benet XV el 1920. Es tracta de les actes de dos processos, el de condemna, i sobretot el de rehabilitació, que la Inquisició va obrir el 1456, vint-i-cinc anys després del suplici de Joana, per desig del rei Carles VII de França. Aquestes actes també van ser utilitzades en el procés de canonització.
Jeannette, que va néixer el 6 de gener de 1412 a Domrémy, llogarret de Lorena, a la frontera amb l'Imperi germànic, té d'extraordinari la seva normalitat. Els anys de la seva adolescència són els anys en els quals França sembla destinada a convertir-se en província del rei d'Anglaterra, el qual té aliats a terra franca: el duc de Borgonya i el de Normandia, que controlen bona part de la França septentrional. I també la majoria dels intel·lectuals, teòlegs i canonistes de les universitats, junt amb molts bisbes, que formulen teories teologicopolítiques a favor de les pretensions dels Lancaster. Ja des de 1412 el projecte hegemònic havia adquirit forma de guerra de conquesta, amb l'exèrcit anglès que envaeix França. Quan l'octubre de 1428 els anglesos comencen el setge de la ciutat d'Orléans, al cor de França, tothom veu que la nació està perduda.
És llavors quan Joana, la camperola analfabeta, la pastora de cabres, va davant de Carles, el dofí de França, refugiat a la seva cort. Diu que l'envia Déu per alliberar França. Li demana que la deixi posar-se al capdavant de les tropes per alliberar Orléans, missió que ha rebut de Déu mitjançant veus, que ha sentit i que li ordenaven que deslliurés França i conduís el dofí a Reims perquè fos coronat a la Catedral, segons la tradició, com a rei de França. El dofí accepta les peticions de Joana.
El maig de 1429 les tropes franceses, encapçalades per la noia analfabeta vestida de soldat, alliberen Orleans en vuit dies.
Quan Joana és feta presonera pels soldats de Borgonya, els quals la lliuren als anglesos, la Universitat de París demana que sigui condemnada per heretge. El martiri -condemna a la foguera per acusació d'heretgia- estarà a les mans d'un tribunal eclesiàstic. El 30 de maig Joana puja a la foguera de Rouen, i mor mirant una creu i pronunciant el nom de Jesús.