Santoral

9/5/2024

Santa Casilda

Filla d'un rei àrab de Toledo que va regnar a mitjan segle XI, la figura de la princesa Casilda escapa al marc de la història i entra en el de la llegenda. El seu nom en àrab -casida- significa "cantar". Tot és incert i contradictori, però hi ha una cosa que no ofereix cap dubte: la profunda empremta deixada en la memòria per una verge que, per amor a Crist, va canviar la vida regalada d'una cort per la duresa d'una vida solitària i penitent.
El relat més fidedigne de la seva vida és el que conserva l'església de Burgos en el seu Breviari. En ell s'explica que tenia un gran cor i que ajudava els captius del seu pare, els quals li van ensenyar la doctrina cristiana. Va passar que la princesa va contreure una greu malaltia i aquests mateixos li van dir que trobaria la curació als llacs de San Vicente.
Va marxar cap a Burgos, on als pocs dies va rebre el baptisme. Va arribar als llacs de San Vicente, en els quals va recuperar la salut. Decidida a consagrar a Crist la virginitat del seu cos guarit miraculosament, va determinar passar la resta de la seva vida en la solitud d'aquells paratges lliurada a l'oració i a la penitència. I així ho va complir amb fortalesa i constància. Va morir d'edat molt avançada, i va ser enterrada a la seva mateixa ermita, que aviat es va convertir en lloc de peregrinació de multitud de devots.
El cos de Santa Casilda va reposar a la seva primitiva sepultura, cavada a l'entranya de la roca, fins al 1529, quan van ser traslladades les seves restes al santuari que es va edificar sobre la seva tomba. El 1750 l'abat de Sant Quirze va inaugurar el nou altar dedicat a la santa a la nau major del santuari, on es van traslladar les relíquies, que des de llavors descansen en una urna rematada per una imatge jacent, obra de Diego de Siloé. Des de molt antic el santuari és patronat del Capítol de la catedral de Burgos, que hi té un capellà encarregat del culte permanent. Hi ha un hostal al servei dels pelegrins.
Santa Casilda és invocada en els casos de pèrdues de sang, caigudes i accidents de tota mena. És patrona de la comarca de Burgos i, els últims dies de juny, arriben al seu santuari, devots de tots els pobles de la província.