Santoral
Santa Joana-Francesca de Chantal Religiosa
Òrfena de mare, als 20 anys contreu matrimoni amb el baró de Chantal. Viuen vuit anys junts i tenen quatre fills fins que un accident de cacera la deixa vídua. Amb un impuls en part religiós i en part provinent de l'amor al seu difunt marit, va fer vot de castedat. Des de llavors la seva vida es reparteix entre les pràctiques de religió i caritat i l'educació dels nens.
Una trobada amb sant Francesc de Sales va canviar la seva vida. La vigília de Pentecosta de 1607 Francesc li va explicar el projecte que des de feia molt de temps que estava madurant. La Santa es va sentir internament moguda a cooperar amb totes les seves forces a aquells designis, però semblava impossible que es poguessin realitzar: era mare de quatre fills que havia d'atendre abans de poder pensar a abraçar la vida religiosa. La filla gran de santa Joana es va casar amb el germà menor de sant Francesc de Sales. Una altra de les filles de santa Joana va morir inesperadament. Quedava la petiteta, que podia acompanyar la seva mare al convent. Del fill se'n faria càrrec el seu avi. Faltava el consentiment d'aquest, que sant Francesc va obtenir en una memorable entrevista. I per fi, el 1610, es va poder pensar a iniciar la nova fundació.
Començava l'orde de la Visitació. L'espetec va ser molt gran. Hi va haver burles, calúmnies greus, persecucions obertes, resistències encavalcades. Però cal dir que també hi va haver un gran moviment d'entusiasme. I ambdues coses, l'entusiasme i les persecucions acompanyarien la Visitació en la seva marxa arreu.
Aviat va iniciar la seva expansió el nou Orde. La fama de sant Francesc de Sales, que ja era gran, va augmentar de manera extraordinària amb la publicació de La Introducció a la vida devota. Edició rere edició, el públic devorava aquell llibre, i en assabentar-se que el seu autor havia fundat unes religioses, s'afanyaven a cridar-les. El 1615 es fundava la casa de Lió. Poc després les de Moulins, Grenoble i Bourges.
Però major importància tindria la fundació de París. Sant Francesc de Sales va haver de traslladar-s'hi el 1619, i va cridar al seu costat santa Joana. Després d'algunes dificultats es va fundar el primer monestir de París. La santa va tenir llavors uns anys d'intensa activitat, atenent els monestirs que s'anaven fundant, sense poder entrevistar-se amb sant Francesc de Sales. Per fi, el desembre de 1622 es troben a Lió. Poc temps després, el dia dels Innocents d'aquell any, moria el Sant. Mort sant Francesc, santa Joana passà a tenir ocasió de donar l'autèntica mesura de la seva grandesa d'ànim. Ara era ella la que tenia la plenitud de les responsabilitats. Les va acceptar, i va dur a terme la dificilíssima missió que això suposava.
Calia fer front a l'expansió de l'Orde. A la seva mort va deixar vuitanta-tres monestirs. Però el més important era salvar-ne la identitat, i ho va aconseguir.
Per fi, el 13 de desembre de 1641 li va arribar la mort. Un error va impedir que el procés de beatificació de santa Joana fos el ràpid que hom podia esperar de la seva gran fama de santedat. Només el 21 de novembre de 1751 va poder ser beatificada, i el 1767 canonitzada.
Beat Antoni Perulles Estivill, operari diocesà Màrtir
Nascut a Cornudella del Montsant el 1892, ingressà el 1915 a la Germandat de Sacerdots Operaris Diocesans. El 1915 fou destinat al seminari de Burgos, on fou ordenat el 1916. El 1932 fou destinat al seminari d'Oriola (Castelló) i la revolució el sorprengué a casa d'uns familiars, al Molar. El vespre del 12 d'agost del 1936 fou detingut i afusellat a uns 12 km del poble.