Santoral

Sant Alfons Maria de Liguori Bisbe i Doctor

Neix a Marianella de Nàpols el 1696. Rep una instrucció i formació d'un noble del seu segle, educat per viure, gaudir i triomfar al món. La formació religiosa i moral la comparteixen el seu pare, del qual li ve la força de voluntat; la seva mare, de la qual hereta la seva sensibilitat, i l'Oratori dels nobles de Sant Felip Neri, on troba l'ambient propici i un director per als seus anys d'adolescent en la persona del pare Pagano. Cada any hi practica exercicis espirituals.
Als 26 anys Alfons, advocat important, té unes quantes idees fixes que el preocupen: el pecat, la consciència, el món i la salvació de l'ànima, pensaments que tindrà durant tota la vida. Aquest any comprova allò que és el món. Perd un cèlebre plet entre el duc d'Orsini i el gran duc de Toscana. És un fracàs sorollós que tot Nàpols viu i comenta. Davant l'església de la Mercè fa vot de deixar el món.
Alfons vesteix l'hàbit eclesiàstic el 1723. Tres anys més tard puja a l'altar: tenia 30 anys. Aquests tres anys d'estudi entra en contacte amb excel·lents professors de teologia i moral, fa treball pastoral en parròquies i viu en un ambient, el de la Congregació de la Propaganda, en el qual es conreen les virtuts clericals.
Com a membre de les Missions apostòliques es llança de seguida al camp de les missions i predicació, orientant en aquesta direcció la seva vida. Aquest mateix ambient missioner precipita la seva vocació de fundador. El 1732 es troba amb uns companys a les muntanyes d'Amalfi i es fa conscient de l'estat d'abandonament religiós de camperols i pastors. Assessorat per seu director espiritual i seguit d'alguns companys, funda el 9 de novembre de 1732 la Congregació del Santíssim Redemptor. La seva finalitat serà la de "seguir Jesucrist per pobles i llogarrets, predicant l'Evangeli per mitjà de missions i catecismes." Una tasca exclusivament apostòlica.
Durant més de trenta anys recorre les províncies del regne de Nàpols amb els seus equips de missioners, els quals distribueix per tots els pobles. També el preocupa dotar la seva Congregació d'un cos de doctrina orgànic i definit de missionar, i el va perfilant en les seves circulars, en el Reglament per a les Santes Missions, els Exercicis de la Santa Missió i les cèlebres Constitucions de l'any 1764, que encarrilen l'activitat i esperit missioner de la congregació.
Descobrim també en aquesta època l'escriptor. Està convençut que el poble necessita molta instrucció religiosa i sobretot, aprendre a resar i meditar. Escriu les Visites al Santíssim i Les Glòries de Maria, llibres clàssics. Segueixen la Preparació per a la mort, el Gran mitjà de l'oració, Pràctica de l'amor a Jesucrist i infinitat d'opuscles que va regalant en les seves missions. Amb la Teologia moral, la Pràctica del confessor, l'Homo Apostolicus i altres estudis d'apologètica descobrim en sant Alfons el moralista i el gran mestre de la pastoral del seu temps.
El 1762 és nomenat bisbe de santa Àgueda. Després de repetides instàncies, el papa Pius VI l'alleugereix del seu càrrec pastoral el 1755. Es reclou a la seva casa de Pagani. Continuen dotze anys difícils, entre malalties que van erosionant el seu cos, i la prova més dura: la persecució i divisió de la seva Congregació. Ell en serà separat i exclòs temporalment. Mentre no venç la veritat, repeteix: "Voluntat del papa, voluntat de Déu."
Mor a Pagani el dimecres 1 d'agost de 1787, al toc de l'Àngelus. Tenia noranta anys.
L'Església ha consagrat la seva vida i la seva obra elevant-lo als altars el 1838, nomenant-lo doctor apostòlic el 1870 i, finalment, patró de confessors i moralistes el 1952.