Santoral

Santa Teresa de Jesús Jornet Verge

Va néixer a Aitona el 1843 en una família de pagesos cristians. Va créixer en un clima de treball honrat. Estudia a Lleida per a mestra i va a ensenyar a Argençola (Barcelona). Allà la veuen marxar cada setmana a Igualada per confessar-se.
El pare Francesc Palau, oncle avi seu, està en tràmits de fundació d'alguna cosa i la convida a prendre'n part; però Teresa ha pensat en una vida religiosa on pugui viure en silenci i oració; i per això es fa clarissa i entra al convent de Briviesca, a Burgos; mentre que la seva germana Josepa ingressa a Lleida, a les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. Però per la situació política de la segona meitat del segle XIX, el govern no permet l'emissió de vots.
Llavors es fa Terciària Franciscana i recupera l'activitat docent.
Prop de casa, a Osca i Barbastre, un grup de sacerdots amb el Sr. Saturnino López Novoa al capdavant pensa en una institució femenina que es dediqui a l'atenció dels ancians abandonats. Teresa comprèn que aquest és el seu camp i, arrossegant amb ella la seva germana Maria i una altra veïna, comença al poble de Pueyo amb una dotzena de dones. Ella en va al capdavant i restarà vint-i-cinc anys en el govern.
De Barbastre canvia a València, on hi ha la casa mare de les Germanetes dels Ancians Desemparats i és la patrona de la ciutat la que dóna cognom a la Institució. Després s'estenen per Saragossa, Cabra i Burgos; i ompliran de cases-asil, que és com li agrada a la mare que s'anomenin per ressaltar el clima de família, la geografia espanyola i traspassaran les fronteres.
Quan mor Teresa de Jesús, l'any 1897, les cases-asil arriben a 103, i deixa darrere més de 1.000 Germanetes per continuar la seva tasca per sempre, perquè sempre hi haurà ancians i alguns d'ells estaran desemparats.
No va voler canonitzacions. Ho va deixar dit i escrit per si hi hagués dins de la Congregació amb el pas del temps Germanetes canonitzables. Va manar que no es gastessin diners en proposar a ningú per la pujada als altars. Aquest va ser el motiu que passessin els anys sense l'intent d'iniciar el seu procés de beatificació; i el rapidíssim salt a la canonització es va deure a la sensibilitat del poble i a les manifestacions sobrenaturals que Déu tan freqüentment va voler enviar.
Va ser canonitzada pel papa Pau VI el 1974.