Santoral
Sant Josep de Calassanç Prevere
La vila aragonesa de Peralta de la Sal va ser la pàtria del Sant dels nens. Allà naixia Josep de Calasanz el 31 de juliol de 1558. Els estudis superiors de filosofia i teologia els va començar a la universitat de Lleida. Allà va rebre el batxillerat en arts, es va tonsurar de clergue i va cursar dos anys de teologia. Tornava a Peralta el 1577. A Barbastre va prosseguir la seva carrera tres anys més, fins a complir els vint-i-cinc anys i rebre les sagrades ordres.
S'incorpora a la diòcesi d'Urgell com a secretari i mestre de cerimònies del Capítol de la Seu. El bisbe li acumula els quatre oficialats de Tremp, Sort, Tírvia i Cardós, i li encomana la visita al Pirineu més abrupte, càrrecs que li comporten tres anys d'apostolat sacerdotal intens.
Amb vista a obtenir una canongia marxa a estudiar Barcelona, canviant la seva llicenciatura en teologia pel doctorat, i després a Roma, el 1592, on assumeix la preceptoria de dos nebots del cardenal Colonna i la gerència dels assumptes de diverses diòcesis espanyoles.
Fracassa en el seu intent repetides vegades i s'oblida d'Espanya per romanitzar-se definitivament. Sosté amb altres catequistes una petita escola a Santa Dorotea del Trastevere i allà comprèn que el Senyor el crida a l'apostolat de l'ensenyament infantil. I passa a l'acció. Va acomiadar de Santa Dorotea els mestres interessats; va proclamar la gratuïtat absoluta; va obrir les seves aules per a tots i les va retolar amb el nom d'Escoles Pies. I llavors, el 1597, va sorgir una cosa totalment nova, que prepararia temps nous: el grup escolar popular. Una allau de nens les va omplir fins dalt; però als dos anys, una altra allau, la del Tíber, ho inunda tot, i cal tornar a començar. Calasanç ara deixa el raval i s'introdueix al cor de Roma, l'any 1600. L'obra iniciada ja no es detura. Canvia diverses vegades de local fins establir-se de forma definitiva a Sant Pantaleó. Durant vint anys (1597-1617) el pare Josep aconsegueix mantenir una comunitat secular sense cap altre suport que el prestigi del seu prefecte. La Providència li va oferir molt bons col·laboradors com el jove Gliceri i el vell Dragonetti, però el factor més eficaç de consolidació va ser l'autoritat pontifícia. Pau V va erigir les Escoles Pies en congregació de vots simples, i als quatre anys de prova, el 1621, Gregori XV va elevar l'Orde a vots solemnes.
Cinquanta i un anys de lliurament total a les seves escoles, després dels trenta-nou de preparació i actuació sacerdotal, donen caràcter als noranta de la seva fecunda existència: fecunda en la seva tasca personal d'educador i fecunda en la seva acció oficial de fundador i dilatador del seu Orde per les províncies de Roma, Gènova, Nàpols, Florència, Sicília, Germània, Polònia i Sardenya, amb més de quaranta fundacions realitzades sota el seu govern.
Però a més destaca en ell el seu humil acatament davant de les persecucions. El papa Innocenci X desarticula i priva de la seva jerarquia l'obra de les Escoles Pies. El Sant és definitivament destituït, però ell no perd la resignació, la paciència, ni l'esperança. Déu m'ho va donar, Déu m'ho va prendre -repeteix amb Job-. Però no dubta en profetitzar la restauració del seu Orde i a animar tots els seus fills a la perseverança. No s'abandona, en efecte, cap casa i continuen totes repletes d'alumnes. Després de dos anys encara d'infatigable activitat i d'invencible paciència, li arriba la mort, el 25 d'agost de 1648.