Santoral

Sant Gaietà Prevere

Va néixer a Vicenza (Venècia) el 1480, en ple Renaixement italià. El 1504 rep la tonsura clerical. El 1506 va a Roma. Familiar de bisbe -del després cardenal Pallavicini- Gaietà penetra en la mateixa Cúria romana com a protonotari apostòlic. Tota l'esplendor renaixentista no resol el problema de l'Església i de les ànimes. Els homes, fascinats per l'art, la política o el plaer no són per a Gaietà –com escriurà més tard a la seva neboda- més que "viatgers que, en arribar a la taverna, s'embriaguen i perden el camí de la pàtria". Per això s'alegra tant que Juli II convoqui el 1512 el concili de Laterà, buscant la reforma de la vida cristiana. Abans que es tanqui el concili, Gaietà traça l'ideal de la seva vida: reformar-se abans que reformar els altres. Renuncia al seu càrrec de protonotari i decideix fer-se sacerdot. El setembre de 1516 és ungit amb el sant crisma.
En els primers anys de sacerdoci forma part dels “Oratoris de l'Amor Diví”, grups de persones organitzades en forma de germandat sota el patronat de sant Jeroni, que començaven a renovar la vida cristiana a Itàlia. És un dels membres més actius de la ciutat de Roma i potser en fou un dels seus fundadors.
El 1523 ha arribat l'hora de la seva obra definitiva: la reforma del clergat. La germandat de l'Amor Diví no és prou eficaç. Gaietà concep la idea d'una associació de sacerdots amb l'esperit de l'Oratori, però units amb vots religiosos i practicant una pobresa absoluta. Exposa la seva idea a alguns companys i aquests l'accepten amb il·lusió. Troba acollida sobretot en Joan Pere Caraffa, bisbe de Chieti (Teate), fill d'una família noble de Nàpols, baró recte, apassionat i inflexible, de vegades dur, però amic de tota mesura de reforma. La influència de Caraffa en la Cúria romana i la seva autoritat de bisbe ajuden perquè Climent VII aprovi una cosa que era una novetat a l'Església: una associació de clergues, ni monjos ni frares, sense altre vestit que el dels sacerdots del país, que viurien "segons els sagrats cànons, sota els tres vots". El 24 de juny de 1524 l'associació és aprovada i es coneixen com a "clergues regulars".
La vida de Gaietà va transcórrer entre dos concilis, el de Laterà, de les grans esperances, i el de Trento (1545), de les grans realitzacions. El primer va fallar per falta de persones disposades a seguir els plans de reforma: Gaietà, amb la seva obra, va preparar el triomf del Tridentí. Amb la pau que dóna la tasca complerta, el 7 d'agost de 1547 expirava en el Senyor.